´No componc cançons per cantar-les davant del mirall´

Cantautor. Nascut el 1972, aquest català d'arrels andaluses criat a l'Hospitalet s'ha fet un lloc en el panorama estatal gràcies a la fusió de gèneres i a una veu esquinçada. A final de l'any passat va publicar el seu cinquè treball, Renovatio, un disc cuinat a foc lent on ha buscat la simplicitat. Renovació i canvi com a missatge positiu en un moment difícil. Antonio Orozco actua demà a Silenci de Manresa, presentant el seu nou disc i en el segon concert que ha programat la sala fins al maig

SUSANA PAZ Antonio Orozco (Barcelona, 1972) ha tibat del llatí per trobar el títol (però també el sentit) del seu cinquè disc, Renovatio (Universal 2009). Amb un milió de còpies venudes al llarg de la seva carrera, el cantautor, criat a l'Hospitalet, és un dels abanderats estatals de la fusió. Amb un pop-rock al servei d'una veu esquinçada, segell d'un to aflamencat, Orozco s'estrenarà demà a la capital del Bages, a la sala Silenci (23 h). Immers de ple en la gira de presentació del disc, promet que ell i la seva banda es deixaran "la pell a l'escenari". Orozco ha buscat la simplicitat cuinada a foc lent amb un àlbum sintètic amb el pes de les guitarres i el tractament del piano. La intenció? "Manresa és una ciutat desconeguda per a nosaltres, però espero que a partir de dijous sigui una cita obligada més".

Renovar-se és reinventar-se?
En cada nou disc busques un so diferent. Però en aquest darrer, a més, amb la incorporació de Javier Limón a la producció, al costat de Xavi Pérez, que està amb nosaltres des del principi, el so ha experimentat, lògicament, un canvi més. Renovatio és també un missatge a la dura situació que estem vivint i les accepcions del terme en llatí són per encarar-les de manera positiva. És un disc que vol convidar a la reflexió.

El canvi com a factor positiu?
Sí. Però més enllà del missatge, la música sempre ens ajuda a enfocar la vida d'una altra manera. Amb un un nou disc sempre pretens buscar i regalar noves sensacions. I la que tenim ara és molt positiva perquè el disc és situat en els primers llocs de vendes, a punt de ser platí... tot és positiu.

Antonio Orozco sempre parla en plural?
Seria un il·lús si pensés que Antonio Orozco no és la suma de tothom qui m'acompanya: la companyia de discos, l'oficina de management, els músics, que sempre deixen una trosset de la seva ànima en el projecte... Som un equip.

Per què canviar si la fórmula li funcionava? Per fugir de la rutina?
Des que vaig començar mai no he tornat al mateix lloc i encara no crec que hagués caigut en el pou de rutina. Però és molt més divertit arriscar.

Ha canviat la temàtica social per la vital?
Es podria dir així. Fa tres anys vaig ser pare i això fa que resituïs els eixos fonamentals de la teva vida. No pots enganyar el públic. Si ha existit sempre un denominador comú a l'hora de cantar és la sinceritat. Vull que el públic trobi una part de mi.

Aquesta és la relació que hi vol establir?
Potser és egocentrisme, però jo faig cançons perquè la gent les escolti. Quan la cançó surt a la llum es jutja i, com qualsevol altre ésser humà, el que desitges és agradar, que tothom sigui capaç de trobar-te en aquest periple de sensacions i acords.

Compondre o interpretar?
Sense una no hi hauria l'altra. Cantar és el premi de molts dies, de centenars de nits buscant la manera de jugar amb les paraules per descriure una sensació.

És el seu millor disc?
El millor de tots. Si no pensés això no caldria ni posar-se a treballar. Ha estat un exercici per buscar l'art de la senzillesa, l'equilibri.
La confiança espanta? Li ho dic per aquesta intencionalitat que manifesta a fer de qualsevol projecte una primera vegada.
La il·lusió, la manca de picardia, la innocència són necessàries. El qui pensa que està en alguna banda en realitat no està enlloc. El més important no ets tu sinó les cançons que fas perquè t'escoltin. Vols que la gent en gaudeixi. Vols compartir.

I comunicar?
Exacte. Explicar el que ens preocupa. Intentar que cada persona n'extregui la seva versió. Que el públic canti les teves cançons és el millor dels regals. No sóc un cantautor que compon cançons per cantar-les davant del mirall.

On vol arribar?
Vull fer camí i gaudir del dia a dia. Ara, per exemple, estic molt orgullós que la sala Silenci hagi volgut comptar amb mi. I vull que aquell dia sigui el millor. La vida et canvia en un segon i per a mi el més important és pensar en el camí, no en el final del trajecte.

Alguna mania abans de sortir a l'escenari?
Cap en particular. M'agrada no deixar res a l'atzar, tenir molt clar on sóc. Sóc molt meticulós i el que vull és que, durant dues hores, la gent s'oblidi de tot.