m
és enllà de compositor de bandes sonores, Michael Nyman (Statford, Londres, 1944) també ha exercit de director, pianista, autor, musicòleg, performer i, a més, fotògraf i realitzador. El músic, considerat un dels compositors més innovadors i celebrats de la Gran Bretanya, serà aquesta nit amb la seva banda (21 h) a la Sala Gran del Kursaal de Manresa. Encara queden 200 entrades.
La seva llarga carrera està feta de grans èxits. Per als crítics, Nyman sap connectar amb el públic. La prova més evident és la comercial banda sonora de la pel·lícula El Piano, de Jane Campion, del 1993. Però la cosa no queda aquí. Les seves melodies han acompanyat les imatges de pel·lícules com Gattaca (Andrew Niccol, 1997), El fin del romance (Neil Jordan, 1999), diversos films de Michael Winterbottom (Wonderland, 1999; 9 songs, 2004, Genova, 2009, entre altres), i una dotzena de films de Peter Greenaway, entre les quals hi ha El contrato del dibujante (1982) i El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante (1989).
Però fora de la gran pantalla, Nyman té una llarga trajectòria que avalen un centenar d'obres. Ha escrit òperes, quartets de corda i concerts orquestrals. També destaquen les seves col·laboracions amb el compositor Sir Harrison Birtwistle i el cantant Damon Albarn (Blur, Gorillaz).
La seva incursió en el món musical va començar als anys seixanta, quan la crítica va etiquetar algunes de les seves composicions de minimalistes, i quan tenia poc més de vint anys va rebre l'encàrrec d'escriure el libretto per a l'òpera Down by the greenwood side, el 1969. El 1976 va formar el seu propi conjunt, la Campiello Band (ara Michael Nyman Band, que es pot sentir avui, composta per 11 músics) i després de més de tres dècades, el grup continua sent un laboratori per al seu treball experimental de composició.
