A

final del segle XIX, Jacinto Vilardaga publicava la seva Historia de Berga y breves noticias de su comarca. Han calgut que passessin més de cent anys perquè la capital berguedana disposés d'una nova història general, de la prehistòria fins a l'actualitat. Es Berga. Una història per conèixer (Zenobita Edicions i Àmbit de Recerques del Berguedà). La signen Maria Dolors Santandreu (Berga, 1955) i Rosa Serra (Puig-reig, 1958), que han posat fil a l'agulla i han continuat el treball de Vilardaga recollint les principals aportacions fetes per la historiografia local i incorporant-n'hi de noves.

Segons Santandreu, l'objectiu ha estat elaborar una obra de consulta, amena però rigorosa, adreçada a tothom qui "vulgui saber els esdeveniments més importants que han passat a Berga des de fa 12.000 anys i fins al 2010". Aquests, però, també, són detalls de la vida quotidiana. El principal problema ha estat, precisament, sintetitzar i decidir què incloure en 172 pàgines i què deixar-hi fora. Serra i Santandreu van començar a treballar-hi fa prop de tres anys i el resultat es presentarà avui, a les 8 del vespre, a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga. Diu Santandreu que "la història és de moda" a la capital berguedana, i que la ciutat gaudeix d'una excel·lent salut pel que fa a estudiosos locals. Berga. Una història per conèixer es divideix en vint capítols, i com a obra de divulgació ha prestat especial atenció a la part gràfica: les fotografies actuals les signa Isabel Casellas. Dels arxius propers han extret documentació, però també d'equipaments com l'Arxiu Provincial dels Franciscans de Catalunya i l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Al final de cada capítol, Santandreu i Serra donen un cop d'ull a un escenari, un personatge o un document que complementa la informació. Per exemplificar-ho, Santandreu destaca un document trobat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà: una instància d'un grup de veïns a l'Ajuntament demanant permís per construir una font. El document, que explica els problemes per abastar d'aigua la població, no està datat, però les autores el situen al segle XVII. És la petita història.