A

quest llibre és una provocació". Gal·la Garcia Casarramona (Manresa, 1974) escriu aquesta frase en el pròleg del llibre que signa El moviment obrer a la comarca del Bages, 1939-1982. (Zenobita Edicions). És, aquest, un llibre de consulta que omple el buit que fins ara hi havia en la història del moviment obrer i en el paper que van jugar CCOO i UGT en la lluita sindical a Manresa i a la comarca. La frase inicial pren tot el seu sentit perquè després d'aquesta primera visió global, com explica l'autora, "s'obren noves vies per poder investigar en profunditat altres temes que el llibre únicament s'esbossen".

Ha estat, ho reconeix, "un projecte laboriós" que ha durat dos anys i que ha tingut com a eix "recuperar la memòria oral dels protagonistes combinant-ho amb la recerca de material documental, en part inèdit". Una seixantena de persones entrevistades i hores als arxius per aplegar una història "de lluita per la democràcia i la llibertat" fins ara únicament tractada de manera parcial o puntual.

Si aquest és el primer mèrit del llibre -l'origen del qual es remunta a fa cinc anys quan Josep Fuen-tes, de CCOO, i Manel Cano, d'UGT, van rebre les medalles de la ciutat-, el segon és la intenció: "acostar la història del moviment obrer" a tothom. Profans i implicats. Escrit amb voluntat pedagògica, el llibre fa un repàs dels antecedents del sindicalisme, de l'aniquilació de les llibertats democràtiques i de la reconstrucció d'un nou moviment obrer durant la dictadura, i ja en democràcia. El llibre s'acaba el 1982 amb el conflicte de Lemmerz. Per què? Segons Gal·la Garcia, "es pot parlar d'un abans i d'un després perquè ha estat una de les lluites laborals més intenses al Bages". El llibre no s'estalvia els conflictes laborals durant la dictadura (la vaga de la Fàbrica Nova, l'any 1946, i el conflicte miner a Sallent, el 1972); així com els que hi va haver ja en democràcia (la crisi del tèxtil).

L'autora té clar que "no a tothom li agradarà el llibre al cent per cent". Però la seva màxima ha estat cenyir-se als fets, recollir el màxim d'opinions possibles i "sustentar-les amb una sòlida base documental". Les interpretacions, diu, "poden ser molt diverses", però "el que he buscat és que la gent que ho ha viscut es reconegui en el llibre; i els qui no, que pu- guin fer-se una idea clara de què va ser i què va representar el moviment obrer al Bages durant aquell període". I la influència d'aquest moviment, remarca Garcia, "ha aportat molt a la lluita sindical del país i de l'estat".

És el llibre un punt i seguit? "Sí.". Sorprèn que no s'hagi tractat abans de manera global? Segons l'autora, "sí, però també ara és un bon moment per fer-ho. És un tema que toca la fibra sensible, amb gent represaliada... Han passat els anys, la visió és més reposada i es poden fer valoracions i treure'n conclusions".

Del llibre, que demà es presenta, se n'han fet un miler d'exemplars, i la imatge gràfica també hi té un pes destacat: "pensàvem que no trobaríem tantes imatges i documents perquè molts han desaparegut o s'han destruït", però en total el llibre n'aporta un centenar. Impulsat per CCOO i UGT del Bages, l'obra té el suport de l'Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic i el Centre d'Estudis del Bages.

El llibre es publica en un moment de crisi econòmica que ha tancat Pirelli. La història es repeteix? "No ben bé, però, qui havia de dir, al seu moment, que tancaria la Fàbrica Nova? La lluita sempre continua".