ACN
La Sala Daura del Museu de Montserrat acull una mostra antològica del pintor gironí Narcís Comadira per celebrar que fa 50 anys que conrea l'art de la pintura. La mostra recull una setantena d'obres, entre dibuixos, pintures i cartells, que procedeixen, la majoria d'elles, del fons del mateix artista però també d'institucions i particulars. L'exposició, titulada 'Comadira: 50 anys de pintura. Una antologia', segueix una estructura cronològica que comença amb dos dibuixos de l'any 1959 i s'acaba amb una peça del marc de 2010. El director del Museu de Montserrat, el Pare Josep Laplana, ha expressat que la pintura de Comadira és molt 'temperamental' però també 'ponderada' i 'moderada'.
Per a Laplana, Comadira 'vol ser molt enèrgic i instintiu' però 'sempre dins d'una moderació i ponderació'. A més, Laplana ha afegit que el pintor té una personalitat 'molt pròpia' i que ha arribat 'a la seva maduresa'.
La mostra està dividida en quatre períodes: el 1959-1975 'Vós sou pintor'; el 1976-1989 'Un cert viratge classicista, no exempt d'ironia'; el 1989-1992 'Natura i arquitectura'; i finalment el 1994-2010 'Entre la visió percebuda i la ideal'.
Segons ha explicat Laplana, Comadira va començar 'molt jove' a pintar, als 17 anys, i manté una estreta relació amb el Monestir de Montserrat, ja que va estar-hi 'tres anys i mig de monjo', ha expressat.
Els darrers 25 anys de la producció de Narcís Comadira s'inicien el 1976, moment en què abandona la representació de la figura humana i comença a ser un pintor de natures, mortes i vives, i d'arquitectures. Segons Laplana, el temps que Comadira va estar al Monestir feia pintura abstracte i en sortir va començar amb la figuració.
A banda de pintor, Narcís Comadira és també poeta i dramaturg i ha escrit abastament sobre la història de l'art i l'estètica. Gran coneixedor del Noucentisme, ha realitzat nombrosos assaigs crítics sobre les figures més rellevants d'aquest moviment artístic i cultural.