a tercera ha estat la bona a l'església de Sant Pere del Puig. La campanya anual d'excavació arqueològica que patrocina l'Ajuntament de Súria en col·laboració amb l'institut Mig-Món ha fet visible aquesta setmana l'enllosat sobre el qual els parroquians oïen missa. El temple, datat documentalment des de l'any 1033 però amb prou evidències del seu passat preromànic per fer-ne retrocedir l'origen fins al segle VIII o IX, ja ensenya no només el terra de la nau i el presbiteri, sinó també dos pilars fins ara ocults i un banc de pedra ubicat rere l'altar, del qual les tasques d'aquests dies han permès trobar la peça que suportava l'ara. La campanya encetada el dia 28 de juny clourà aquest divendres amb la satisfacció d'haver destapat uns quants enigmes més d'una església que va prestar servei a la comunitat que va poblar la zona coneguda com les Guixeres.

Jenifer Montaño és una historiadora de 27 anys que no s'ha perdut cap de les excavacions que s'han portat a terme a la localitat en la darrera dècada. Aquests dies, sota un sol de justícia i amb el termòmetre que sobrepassava els trenta graus, gaudeix com sempre d'una experiència que singularitza la iniciativa surienca. La campanya es du a terme amb tot el rigor que marca el Servei d'Arqueologia de la Generalitat, i disposa de la direcció de Cristina Belmonte i també de la col·laboració de l'historiador Albert Fàbrega. Els protagonistes de la campanya, però, són una vintena de joves de l'institut que cada dia matinen per arribar a les Guixeres a les 8 i raspallar, excavar i netejar fins al migdia. "Aprenen a estimar el patrimoni i, també, quina és la realitat de l'arqueologia. El primer dia, sempre hi ha qui es pensa que això és venir, fer un forat i trobar una gran peça", afirma. Disset dels dinou joves repeteixen experiència i contribueixen a fer tornar a la vida una església que en el moment de màxim esplendor va tenir una planta de gairebé quinze metres, tal com explica Fàbrega, "capaç d'acollir entre trenta i quaranta persones", afegeix.

Segons Fàbrega, "fa tres anys, tot això era ocult. Tot i així, es veien restes de guix que no era normal que hi fossin que ens van donar la pista. Cap construcció d'aquest tipus a Catalunya no s'alçava amb morter de guix, però en aquesta zona era un material molt assequible". A partir d'aquí, "cada estiu hem anat rebaixant el terreny i finalment hem tret a la llum l'enllosat, el terra de l'església. Aquí, però, hi ha feina per dies! L'any que ve hi tornarem".