´Si hi ha un problema no és de llistes negres, sinó d´intrusisme´

S. PAZ | MANRESA La segona: no queixar-se. Sanfeliu, que és immersa en els assajos de La Bodega Teatre per a l'estrena al Kursaal el setembre de la comèdia americana Deixeu-me un tenor, està d'acord amb el fet que la precarietat laboral a la seva feina és un fet, però també té clar que "prefereixo cobrar 200 euros menys i fer el que he triat".
Actors i directors mileuristes i no tots. Què en pensa?
Que no es pot generalitzar. És una professió que et permet, a banda de la direcció estricta, guanyar-te la vida d'altres maneres. Jo sóc de les que pensen que si treballes molt te'n surts.
Avui treballes i demà no?
Hi ha èpoques millors i altres de pitjors. De la meva promoció, però, per exemple, tothom va trampejant. A més a més, què vol dir la mitjana de sou? Si tens un cop de sort i entres en un serial televisiu durant una temporada i després estàs dos mesos al TNC, segur que la mitjana de sou supera de llarg la quota mileurista.
Parlem de llistes negres? Segons l'estudi, el 40 % dels enquestats asseguren tenir-ne constància.
En aquest país i en aquesta professió, malgrat tot, som quatre gats i ens coneixem tots. I a diferència d'altres països, com els anglosaxons, no tenim un gremi realment potent. Jo penso que si hi ha un problema no és una qüestió de llistes negres, sinó d'intrusisme: allà, qui no pertany al gremi no treballa. Aquí no, tothom es veu amb cor de pujar en un escenari. Però això també passa en altres professions, com la de periodista...
Solucions?
Treballar, que hi ha molts àmbits per explotar. No tothom qui estudia Dret acaba exercint, oi?