Els lipdubs, la moda de l´estiu

SUSANA PAZ / MANRESA Tovalloles, pilotes, barrets de palla, banyadors, ulleres de bussejar, flotadors gegants, canyes de pescar... I papers a les mans amb la lletra de la cançó de Cesk Freixas La Petita Rambla del Poble Sec. Estem a la platja? O estudiant per aprovar un examen de cantautors? Ni una cosa, ni l'altra. Són prop de les 7 de la tarda al pati del teatre Kursaal de Manresa i les 300 persones que omplen l'espai hi estan citades per gravar un lipdub. Per al profans, direm que és la penúltima moda d'Internet: un grup de persones es reuneix per enregistrar-se mentre fan veure que canten una cançó. Ahir, la del cantautor Cesk Freixas.

Promogut per Manresana d'Equipaments Escènics, el lipdub el va coordinar la directora bagenca Sílvia Sanfeliu, amb megàfon a la mà, donant instruccions als protagonistes i guiant el càmera, Ferran Cubo, de 9Estudi, encarregat de gravar i editar un muntatge que ja es podrà veure divendres a la pàgina web www.kursaal.cat. I, si ningú no ho desmenteix, és el primer lipdub que s'organitza des d'un equipament escènic. El perquè? Qualsevol promoció publicitària és bona, i si té el suport de les noves tecnologies, millor. El lipdub servirà per convidar tothom a la propera temporada escènica a través de la cançó d'un dels cantautors que actuaran el desembre al teatre. Freixas? Segons Sanfeliu, "encantat de la utilització del seu tema". I els improvisats actors/cantants/en playback? Encara més satisfets. Com les germanes manresanes Cristina i Bàrbara Fernández, que no se sabien la cançó però van acabar cantant-la;i els bagencs Berta Portabella, Climent Ribera i Sandra Galiot, complaguts per la quantitat de gent i per la gràcia "que sigui pràcticament improvisat". Amb assajos inclosos i disposats a repetir, grans, petits i avis van deixar-se seduir per una moda que convida a la no vergonya i atorga, en aquest cas, uns segons de glòria als qui hi participen.

El plafó de davant del teatre, que va atreure uns quants curiosos -alguns dels quals no van dubtar a afegir-se a la festa-, situava el punt d'inici del lipdub. Allí, un noi preparat per anar a la platja donava pas al pati del Kurssal on la vitrina amb les lletres del teatre es convertien en humanes mentre la càmera enfilava cap a una suposada cua de venda d'entrades. Ja al vestíbul, la gravació baixava les escales fins arribar a la Sala Petita. I a cada racó, algú (o molts) movent els llavis mentre sonava a tot drap la cançó. Ballarines de l'escola Julieta Soler, alumnes de l'Aula de Teatre, el personal de l'equipament -amb gerent inclòs- i petits cartells anunciant alguns dels espectacles que passaran per l'escenari manresà. Però la càmera no s'aturava i seguia la marea de gent cap als camerinos (amb psicina de plàstic), l'escenari, la platea i el bar (on s'ensobrava i se servien uns còctels) fins arribar a la terrassa del teatre. Des d'allí es gravava el darrer pla: tothom al pati, al darrere de les lletres Kursaal. I al final, i cantant ara sí de veritat i a cappella, quatre frases de collita pròpia dels organitzadors. Deia Sanfeliu que el Kursaal s'havia convertit, durant dues hores, en una platja. A Internet, 4 minuts.