Anna Roig: vet aquí que una vegada

ALOMA VILAMALA | FONOLLOSA La història comença amb una noia amb un vestit vermell sota un alzina centenària. Anna Roig va cantar dissabte a Fonollosa acompanyada de L'ombre de ton chien, formació de quatre músics, els temes del seu darrer disc, que té per títol el nom el de la formació.
No només hi va haver música. Anna Roig, amb una actitud desimbolta i amb un punt naïf, va anar fent confidències des de l'escenari sobre la seva vida sentimental, en petits i divertits monòlegs que servien d'introducció a les cançons. Alguns dels temes eren en francès, però les seves explicacions i la posada en escena permetien seguir-ne el fil, com la història d'una parella que es coneix a través d'una agència matrimonial: els seus protagonistes van ser dues cadires a dalt de l'escenari.
És difícil definir si Anna Roig és una cantant que actua o una actriu que canta. Només amb unes ulleres es va convertir en una assassina en sèrie, i en els temes en què s'estava quieta davant del micròfon, transmetia paraula per paraula la història, de principi a final. Tot plegat embolcallat d'un grup impecable que amb la música acabava d'amanir cada cas. Així, només amb percussions fetes amb les mans i un xilòfon, els acompa-nyants de Roig van construir la capseta de música de la qual parla una de les cançons. També hi va haver moments per a les versions, i Anna Roig va homenatjar autors francesos que l'han inspirada amb la Chanson des Vieux Amants de Jacques Brel, Comment te dire adieu, popularitzada per Françoise Hardy, i un bis amb Fais-moi mal Johnny.
La història acaba amb un públic entregat i càlid, que allargava els aplaudiments cançó rere cançó, i una banda contenta i emocionada amb la rebuda. Un final feliç.