´La música per a mi significa connectar amb el públic´

Es tracta d'una de les icones actuals de la trompeta. Ha tocat música de tots els estils i sempre als nivells més elevats. Mossman va actuar dissabte al concert final de l'Stage de Big Bands dels Tallers Musicals d'Avinyó, com l'estrella convidada de l'edició d'aquest any.

Com definiria el moment en què es troba la seva carrera?
Considero que no tinc una carrera pròpiament dita, simplement ha estat natural. Jo sempre he volgut tocar música.
Per què no toca en un grup concret?
Hauria perdut moltes oportunitats de tocar amb altres músics mantenint un grup meu. La veritat és que m'avorreixo molt fàcilment, i sempre vull fer coses noves. Això en un mateix grup és impossible perquè els altres també necessiten menjar. Com més temps toco en un grup, menys divertit és per ami. Vull fer coses diferents, per aprendre.
Com va començar amb la trompeta?
Al principi volia tocar la guitarra, als anys seixanta, però els meus pares no ho van voler perquè tenien por que em convertís en un hippy. Després de proposar-los el clarinet i el trombó, van acceptar la trompeta, em sembla que perquè era l'instrument més barat. Però és curiós, perquè el meu sobrenom sempre havia estat Satchmo, el mateix sobrenom que rebia Louis Armstrong. Penso que això va ser cosa del destí.
Va aprendre a tocar la trompeta d'oïda?
Sí, al principi anava a classes, però la música que em feien tocar era molt avorrida, però sí que m'agradava la trompeta. Hi havia una emissora de ràdio que emetia jazz les 24 hores i vaig aprendre a tocar només escoltant la música, copiant les idees i el so, i això permet percebre molts detalls que no es poden ensenyar. Després vaig fer classes amb un trompetista molt important de Nova York, que em va dir que tenia talent, però no tenia ni tècnica, ni sabia llegir la música. Aleshores vaig tornar a estudiar.
Què intenta transmetre quan toca?
És un tema del qual parlo molt als meus estudiants. La gent no va als concerts per escoltar teoria, hi va per canviar el seu estat d'ànim, per sentir alguna cosa. Vull arribar al cor del públic per crear un vincle. La música per a mi és connectar amb el públic. Al principi de la música hi ha el ritme, i tothom es mou en el mateix ritme.
Com veu el projecte dels Tallers Musicals d'Avinyó?
A València, fa uns anys no hi havia tradició de la música jazz, però ara és molt forta. Aquí, amb aquest projecte, veig que pot passar una cosa semblant. El normal a Espanya és que hi hagi moltes bandes, agrada molt la música, però per a la gent el jazz és divertit, perquè veuen que les bandes de jazz tenen molta energia.
Què recomanaria a un jove que es vulgui dedicar a la música?
L'important, més que escoltar la música, és copiar el que escoltes, i reproduir-ho com ho fan els millors. Si es fa amb estils diferents, s'aconsegueix aprendre. S'ha de tocar molt, amb la idea de "puc fer-ho". Quan s'han descobert les diferents personalitats, es pot tocar el que un mateix sent. La música no és dels mestres, és per a nosaltres. Al principi, jo practicava amb els discos dels músics més importants, m'imaginava tocant entre ells, i quan vaig obrir els ulls, em vaig adonar que ho estava fent.