Óssos, hienes i homínids que compartien cova

És el vuitè any consecutiu que arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES ) passen tres setmanes a Moià per buscar restes neandertals a les coves del Toll. Aquest any, s'hi han trobat 7.000 peces diferents. L'aparició de dos fogars s'afegeixen a les proves que van confirmant que els neandertals se'ns assemblaven, juntament amb la seva capacitat de parlar i de relacionar-se en xarxes socials

E
n total, són més de 7.000 peces les que ha trobat la campanya de la Universitat Rovira i Virgili i l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) durant els vint dies que el seu equip ha estat a les coves del Toll i de les Toixoneres. A mesura que les restes apareixen, també es van perfilant les respostes.
La troballa més important que ha donat la campanya han estat els dos fogars a la cova de les Toixoneres, un a la part central de la cova i un de més petit lateral. Són de diferents èpoques, però parlen de dues ocupacions pròximes en el temps. A part d'evidències de foc, també hi havia ossos de cérvol i d'ase que havien estat cuinats pels habitants de la cova. També s'ha trobat un esquelet d'un ós de les cavernes, que no era sencer, ja que probablement alguna inundació de la cova el va arrossegar fins a la posició on es troba ara.
Tot i les evidències de presència neandertal a la cova, no s'ha trobat encara cap resta. Sí que han aparegut, però, els altres habitants de la cova: els óssos cavernaris i les hienes. Un dels grans objectius de l'expedició dirigida per Ruth Blasco i Jordi Rosell (aquest últim conegut per les seves aparicions al programa Sota Terra, que s'emet per TV3), és definir la relació i saber qui dominava qui. Els óssos ocupaven la cova per hivernar-hi, i les hienes, per parir. Les restes dels dos tipus d'animals s'han trobat a l'interior de la cova, però els humans es quedaven a l'entrada, per aprofitar la llum natural. "No sabem què passava si els neandertals arribaven i es trobaven la cova ocupada. Hi ha tres possibilitats: que s'evitessin, que l'ós es mengés l'homínid o l'hominid a l'ós. A l'Àfrica, l'homo sàpiens evitava els grans carnívors, però en el cas dels neandertals, està per veure".
Els neandertals tenen la seva pròpia història: primer se'ls va definir molt primaris, però les troballes han anat creant una nova imatge de l'home de fa 50.000 anys, cada cop més humanitzada: sabia fer eines, parlava, i es reunia a la vora del foc per fer una costellada i explicar històries. "Es comportaven igual que nosaltres", assegura Rosell. "Fan el que tu o jo haguéssim fet en una cova: fer un foc i una costellada. Què hi ha més senzill i humà que això?". Les matèries primeres com sílex i pissarra fan pensar que els neandertals es desplaçaven llargues distàncies o que tenien contactes amb altres homínids, fet que demostra que tenien un nivell social molt més ampli del que s'havia pensat en un bon principi. Ara caldrà esperar un any per obtenir més respostes. L'equip que ha passat aquests dies a Moià era format per unes 25 persones, vingudes de procedències com Màlaga, Canàries i Argentina. "Els neandertals no tenien fronteres, nosaltres tampoc", diu Rosell.