Els tràmits que han de salvar les pintures murals sobre la guerra del Francès ubicades al mas les Ferreres de Rellinars ja s'han iniciat. El ple de l'Ajuntament d'aquesta població del Vallès Occidental va aprovar per unanimitat sol·licitar-ne la declaració de Bé Cultural d'Interès Local, el primer pas per tal que el departament de Cultura de la Generalitat pugui entrar a l'edifici i salvar les obres. Un patrimoni en seriós risc de degradació perquè el propietari de la finca, José Antonio García Sanmiguell Pons, no s'ha preocupat mai de cuidar-les ni tampoc no ha permès que ho fessin les administracions.

La regidora de Governació del consistori, Dolors Moreno, va exposar fa uns mesos a Regió7 l'estat de la qüestió i la seva lluita per aconseguir que les pintures se salvin. Després d'haver intentat per activa i per passiva la complicitat de García Sanmiguel sense sort, el ple del 27 de juny va fer el primer pas per a la seva conservació definitiva. Un tràmit, però, que necessita la ratificació del Consell Comarcal perquè Rellinars és un poble de menys de 2.500 habitants, concretament al voltant de 700. La resolució arribarà sense problemes a la tornada de les vacances, segons va comentar Moreno.

"Hem intentat parlar amb el propietari de la masia però no hi ha manera de localitzar-lo. L'únic que sabem d'ell és que ha estat malalt i ara reposa en una residència. Però desconeixem on és". Dolors Moreno té contacte amb l'advocada que porta els temes fiscals de García Sanmiguel, besnét d'un dels fundadors de Caixa Manresa. "La noia, però, no està autoritzada a donar-nos-en cap dada, òbviament. Confiem que al setembre, quan ella torni de vacances, es pugui aconseguir que l'amo de la finca designi un interlocutor". De moment, els requeriments perquè l'antic inquilí del mas les Ferreres pugui presentar al·legacions a la declaració de BCIL de les pintures han estat ignorats i "en els darrers tres o quatre mesos, fins i tot les cartes que li hem enviat al seu domicili de Barcelona ens han estat retornades", apunta Moreno.

Aparegui o no aparegui el propietari de la casa, el procés administratiu segueix el seu curs. Segons la regidora, "la declaració del ple de l'Ajuntament ha sortit al Diari Oficial de la Generalitat. Per tant, això va endavant". L'interès de Moreno a trobar García Sanmiguel és doble perquè, com a membre del consistori vallesà, també està preocupada pel futur de can Cotis, una masia catalogada del municipi que s'està deteriorant i, fins i tot, té ocupacions il·legals esporàdiques. "Com en el cas de les pintures, també s'han enviat requeriments al José Antonio, sense resposta", afirma Moreno, que desitjaria poder actuar immediatament per fer un tancament perimetral de la finca.

Quan el Consell Comarcal del Vallès Occidental ratifiqui la decisió de l'Ajuntament de Rellinars, la Generalitat tindrà un argument jurídic de pes "per actuar d'ofici". Les pintures s'ubiquen al menjador de la primera planta i només són accessibles per a aquells que, furtivament, han entrat a l'habitatge o per a la policia i la mateixa Moreno quan s'han hagut de personar a l'indret per denunciar els robatoris. Tal com es pot veure en les dues fotografies que il·lustren aquesta informació, les pintures reflecteixen diversos episodis de la guerra del Francès viscuts a Manresa, i es creu que els cops de baioneta que han desfigurat els rostres dels personatges verídics que hi apareixen van ser realitzats per evitar que les tropes invasores properes els poguessin reconèixer.

La implicació de Moreno en aquest afer està motivada per una triple vinculació com a regidora del municipi afectat, com a estudiosa de l'art i la història i com a vella coneguda de la família. Des del primer moment ha tingut el suport del Centre d'Estudis del Bages i el Museu Comarcal de Manresa, i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Manresa li ha manifestat darrerament tot el seu suport. "Els he de donar les gràcies a tots ells, així com a la tècnica de patrimoni, Mercè Argemí, perquè sempre que la necessito em dóna un cop de mà", apunta.

Un cop es faci efectiva la ratificació del Consell Comarcal, serà el moment d'elaborar un informe perquè el departament de Cultura pugui començar a actuar en unes pintures que ja formen part del catàleg de patrimoni artístic de la Generalitat però no tenen cap protecció especial. Moreno ha demanat el suport de Francesc Quílez, cap de la secció de gravats i dibuixos del Museu Nacional d'Art de Catalunya, per escriure la memòria que ha de permetre als tècnics de Cultura entrar a les Ferreres i veure les pintures, ja que "només s'han pogut valorar sobre fotografies".

Les Ferreres no té llum des de fa una dècada i mostra tot l'aspecte d'una casa abandonada totalment a la seva dissort. Poc es pot endevinar que al seu interior hi ha escrites des de fa dos segles les aventures i desventures d'una ciutat distant a poc més d'una vintena de quilòmetres i que formen part de la història del país.