Ja no plouen catximbes. Aquell temporal reggae que evocava nuvolades pseudohippies ha quedat totalment desdibuixat en el nou projecte dels rebatejats Plouen. Ha sortit el sol i la banda manresana acaba de treure el disc Ancoratge (Propaganda pel Fet!, 2010), un àlbum que no té res a veure amb els sons jamaicans, l'estil que els havia vist néixer. Els vents s'han substituït pels sintetitzadors i ara mana el pop-rock. Les lletres àcides de viatges metafísics han derivat cap a cançons terrenals, quotidianes.

Plouen Catximbes s'ha caracteritzat, des dels inicis el 2002, per saber-se reinventar contínuament i sorprendre en cada disc que elaborava. Els ritmes ragga van ser molt presents en el seu primer treball, de títol homònim (2006). Dos anys després, el grup començava a sonar amb força amb el CD Telescopi, que els va dur de gira per festivals importants d'arreu com el Senglar Rock, l'Acampada Jove, l'Altaveu de Sant Boi, el Mercat de Música Viva de Vic, el SXSW de Texas, el PopKom de Berlin i el Fino's Reggae de Balaguer, i a actuar en sales de renom com la Razzmatazz, Sidecar i l'Auditori de Barcelona. Aquest segon treball continuava apostant per un contingut reggae, però desviant-se ja cap a cançons més influenciades pel rock.

Ara, amb el canvi de nom, Plouen ha volgut fer tota una declaració d'intencions, un punt i a part. S'han acabat els tastets i els acudits d'èxit inesperat. Ancoratge es presenta com un treball madur d'un grup amb ganes de consolidar-se definitivament en l'escena musical catalana.

El cantant i guitarra de Plouen, Albert Palomar, reconeix que "fins ara hem anat provant i experimentant. El mateix nom del grup havia sortit d'una broma, i no ens imaginàvem que tindria aquesta trajectòria... Però ha arribat un punt en què tots ja passem dels 30 anys, som conscients que venim més del terreny del rock, i hem cregut que era el moment clau per deixar enrere la Catximba i el reggae. Ara es podria dir que comencem seriosament".

La nova direcció que han pres els bagencs ha afectat també els fonaments de la pròpia banda, on s'ha suprimit la secció de vents (trompeta i saxo), s'hi ha afegit teclats, i s'ha produït algun relleu de músics, com és el cas del guitarrista Sergi Fargas, que ha deixat el lloc a Jordi Sánchez. Pel que fa a la resta de la formació, la completen Jordi Portabella, al baix; Òscar Castellà, als teclats, Xevi Matamala, a la bateria, i Marc Hernàndez, tècnic de directe.

El cantant Albert Palomar assenyala que "sempre hem anat canviant bastant de registre, i la nostra evolució, finalment, ens ha acabat portant més cap al pop". El vocalista de Plouen destaca també que "les lletres ja no parlen tant de viatges estranys, sinó que cantem sobre coses més terrenals, quotidianes, fets bastant autobiogràfics". Així, en l'àlbum Ancoratge podem escoltar cançons de sensacions agradables, com Les coses bones, de reflexions del pas del temps, i de visions menys optimistes, com Nau 7, etc.

Presentació del disc

Plouen inicia una sèrie de concerts de presentació, durant aquesta tardor i hivern, que culminarà l'estiu que ve amb la gira. A Manresa, Plouen és previst que presenti la seva nova aposta a la Sala Stroika el dia 29 d'octubre (23.00 h), mentre que el 12 de novembre estrenaran també les cançons d'Ancoratge a Barcelona, a l'Apolo 2 (22.00 h). Pel que fa a aquest setembre, el grup actuarà a l'EntreVoltes de Sant Joan de les Abadesses, el dia 10 (23.00 h), i el 16 al Mercat de Música Viva de Vic (18.00 h). Abans de finalitzar l'any, Plouen portarà també la seva proposta a El Vermell de Manresa, el dia 25 de desembre (0.00 h).