Arenys de Munt aixeca el monument de la independència

ACN // ARENYS DE MUNT (ACN).- Una pedra de granit ull de serp i quatre bigues de ferro recargolades. Aquests són els elements que configuren el monument de la independència, uns escultura totèmica que recordarà per a la posteritat que el 13 de setembre del 2009 es va fer a Arenys de Munt (Maresme) la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. Els escultors Jaume Rodri i Pep Solé estan, aquests dies, enllestint l'obra. La inauguració serà el pròxim 12 de setembre al parc de Can Jalpí d'Arenys de Munt, durant la celebració del primer Aplec per la Independència. La pedra central de l'escultura pesa unes deu tones i les quatre bigues, que simbolitzen les quatre barres de la senyera, s'alcen fins als quinze metres.

Una escultura senzilla, minimalista, però alhora imponent i carregada de simbolisme, recordarà eternament la data del 13 de setembre de l'any 2009. Aquell dia se celebrava a Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència de Catalunya, en la qual un 96% dels veïns que van anar a votar va dir 'sí' a la independència. Després d'aquell dia, les consultes sobiranistes s'han estès com una taca d'oli.

L'escultor vigatà Jaume Rodri va pensar que seria bo recordar aquells fets i des de fa mesos treballa al seu taller de Cardedeu (Vallès Oriental) en la construcció del monument. Rodri poleix amb cura una pedra d'unes deu tones de pes amb forma d''A'. La pedra té elements que recorden les urnes de la consulta i també alguns forats que penetren la pedra, en memòria d'aquells que van voler 'dinamitar' la consulta.

A la part posterior es dibuixen els graons del camí cap a la independència, una 'V' de victòria i una flama amb una càrrega important de simbolisme. La pedra té una part 'sensual' perquè la gent la pugui tocar i també una part més rugosa. Segons Rodri això també representa Catalunya: 'És com el país. Tenim una part més amable i una part més dura, però Catalunya també ha crescut gràcies a aquesta duresa'.

Per completar el monument Rodri es va posar en contacte amb Pep Solé, un escultor de Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) que treballa el ferro i que, en aquest cas, és l'encarregat de donar forma a les bigues que simbolitzen les quatre barres de la senyera. Les bigues estaran lleugerament cargolades i donaran alçada al monument. Les seves dimensions seran d'entre dotze i quinze metres.

Per aconseguir torçar els ferros en fred, Solé a posat tota la seva maquinària al servei del monument: 'Hem ajuntat tota la força de les màquines'. Solé hi veu un paral•lelisme amb el procés d'independència. Fent servir la lògica, diu, les forces polítiques també han d'anar unides si volen aconseguir la independència perquè 'si cadascú va pel seu lloc, dificilment se'n sortiran'.

La biga més petita porta foradada la data de la consulta d'Arenys de Munt (130909) i la més alta, la segona, te perforat l'estel símbol de la independència. Segons Rodri és 'com si fos un diamant sobre les quatre barres de Catalunya. Per l'escultor, el fet de servir bigues de ferro de la construcció també té una càrrega simbòlica important: ' Estem construint un país nou, la independència, la llibertat'.

La pedra i les quatre barres estaran situades al terra segons la constel·lació Casiopea, en forma d''M'. Tot plegat, argumenta Rodri és el símbol d'un canvi, d'un poble que 'passa de ser, simplement, a ser un poble lliure'.

Finançament popular

El finançament del monument serà per aportació popular ja que l'Ajuntament, tot i donar suport a la seva construcció, no pot fer front al cost de l'escultura. Totes les persones i entitats que hagin contribuït a fer realitat el monument podran posar el seu nom en una urna que quedarà enterrada sota la pedra principal.

'No ens volem fer rics, però els materials valen uns diners', es justifica Rodri. L'escultor recorda que qualsevol petita aportació és important perquè el poble pugui fer les coses i no depengui de patrocinadors interessats.

Ampliació del monument

El projecte inicial plantejat per Rodri preveia un monument més gran, però la manca de temps i diners obliguen a deixar l'ampliació pel pròxim any. L'objectiu és que al voltant del monument principal es dipositin pedres procedents dels quatre extrems dels Països Catalans: Salses (Rosselló), Guardamar (Alacant), Fraga (Osca) i Maó (Menorca).