La Trinca del segle XXI es fica a la butxaca el públic entregat de Berga

QUERALT DÍAZ BERGA
Gamberros i plens d'energia. Així es va presentar la nova Trinca al públic berguedà. Amb un xou dinàmic, ple de canvis de vestuari i un directe més que excel·lent, la Trinca del segle XXI va aconseguir que divendres passat, 3 de setembre, el Teatre Municipal de Berga quedés petit. I no n'hi havia per menys: era el debut a casa de Marc Marginet, el guapo de Berga, com el va anomenar el seu company i nou trincaire de les ulleres, Dídac Flores.
Feia setmanes que les entrades anticipades s'havien esgotat i al teatre de Berga no hi cabia ni una agulla. "Feia molt temps que no veia aquest teatre tan ple, fins i tot el galliner!", va afirmar una assistent en finalitzar l'acte. Cues per entrar i cues per sortir, però a les 780 persones que van gaudir de l'espectacle això els va ser igual. "Ho fan molt bé aquests nois", va comentar una parella en iniciar l'espectacle amb la cançó La Trinca. Fins i tot l'alcalde de la ciutat, Juli Gendrau, el va valorar molt positivament, tot i haver estat, durant uns instants, centre de les bromes trapelles de David Moreno, molt posat en el seu paper com a Miquel Àngel Pasqual, el de la barba.
I és que, a banda de Gendrau, les gairebé dues hores d'espectacle van ser plenes de picades d'ullet a la capital berguedana, d'on és fill el nou Toni Cruz. La Patum, Cal Negre i fins i tot l'escola de les Carmelites també van formar part del seu xou. "Era previsible", va comentar l'alcalde en finalitzar el concert. I va afegir: "ja durant tot el concurs a TV3, el Martí i el Marc van estar fent país. N'estem molt contents", afirma Gendrau.

Essència trincaire
Les setmanes d'intensos assajos dels tres joves i de les dues ballarines i els tres músics que els van acompanyar durant tota la nit van plasmar-se en l'actuació a Berga. La nova Trinca va desprendre energia des del moment en què van trepitjar l'escenari del Teatre Municipal berguedà. I, tot i la forta calor que feia al recinte, "més de la normal", tal com va puntualitzar Marginet en clau humorística, no van perdre ni el somriure ni la gràcia de les coreografies que acompanyaven els èxits de la formació catalana del segle XX.
A partir de les 10 de la nit, moment en què es van apagar els llums del teatre i en què el públic va esclatar en aplaudiments i crits eufòrics, La Trinca del segle XXI va demostrar que era més que capaç de conservar l'essència del trio de Canet, però sempre mantenint el seu toc personal, a més a més de demostrar que les sàtires fetes per Mainat, Cruz i Pasqual durant la dècada dels setanta i dels vuitanta encara poden ser vigents, tal com van comentar en introduir la coneguda cançó La faixa.
Abans decantar l'actualitzada Botifarra de pagès, dedicada al Barça de les sis copes de Guardiola, els tres nois, especialment Marginet, van donar les gràcies pel suport i pels vots que van rebre durant el programa de TV3 Buscant la Trinca, d'on van sortir guanyadors. I el públic va respondre aquest agraïment amb entrega. Fins i tot van aconseguir organitzar la primera cantada d'havaneres trincaire de Berga, on els assistents, dividits en dos equips dirigits per Flores i Moreno, totalment ficats en el paper dels seus antecessors, havien de moure uns mocadors blancs al ritme d'Havanera. Fins i tot van tenir l'ocasió de criticar la lentitud de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia català. Tot i l'hora i mitja llarga sense parar dels joves trincos sobre l'escenari, el públic es resistia que l'espectacle s'acabés. Després d'interpretar El Baró Bidet, els assistents van victorejar-los perquè no marxessin. La cloenda, però, va arribar amb la coneguda Festa Major i amb el repartiment de clavells blancs al públic que hi havia proper a l'escenari.