La banda reivindicativa per excel·lència dels Països Catalans, Obrint Pas, amb més de quinze anys a l'esquena, va oferir dissabte a Solsona un concert irrepetible per a l'entitat solidària Solsonès Obert al Món (SOM). I la cita es va convertir en un èxit: la sala Xelsa, plena a rebentar, no va parar de saltar i aixecar els braços durant l'hora i mitja llarga que va durar l'actuació dels valencians. Al concert també hi van actuar els manresans Clepton.

Els beneficis recaptats en el concert solidari es destinaran a la tercera frase del projecte que porta a cap l'ONG solsonina al municipi nicaragüenc de Santa Rosa del Peñón: la formació professional de costura per a noies adolescents i joves en situació de risc social per incrementar, també, els llocs de treball a la zona i els ingressos econòmics a la famílies. Per això, durant tot el concert, en un lateral de la sala es van projectar imatges del que els voluntaris solsonins duen a terme a Nicaragua, amb algunes explicacions.

I si hi havia algun missatge que en una nit de música casés amb l'encomiable missió de SOM, aquest era el d'Obrint Pas. Omplir la sala Xelsa no només de gent que va aportar una quantitat de diners que ajudaran a tirar endavant la iniciativa solidària, sinó també de paraules reivindicatives per a un nou món més just, va ser el millor regal per als voluntaris de l'entitat. La parada solidària dels Obrint Pas a Solsona s'emmarcava, també, en la gira Tornem a casa, que els valencians estan duent a terme per diferents pobles i ciutats dels Països Catalans.

Cap al punt de la mitjanit van començar a sonar els compassos de la cançó Ara, amb la suggeridora frase "saps que tot depèn de tu mateix" a la tornada. En l'arrencada del concert van sonar les cançons del seu darrer CD, publicat ja fa tres anys, com El circ dels invisibles i la que dóna nom al disc, Benvinguts al paradís. Cançons que la gent ja coneix prou bé i que van començar a enganxar el públic solsoní. A poc a poc, els valencians van anar introduint cançons que ja s'han convertit en himnes de la banda, en temes inseparables i que van ser cantats per tothom, com Esperant, No tingues por i Més lluny, tancant la primera part del concert amb L'últim combat i l'animada peça El Cant dels Maulets, que va revolucionar tota la sala.

La banda va aprofitar el bon moment de sintonia amb el públic per oferir una versió acústica de Lluna de plata, una cançó que el cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, va dedicar al poble palestí: "aquest estiu hem tingut l'oportunitat de viatjar amb el Cesc Freixes a Palestina i hem observat directament la injustícia, sense que ens manipulessin els mitjans de comunicació". La sintonia del grup amb el públic ja va ser total fins al final. La recta final va ser marcada per cançons més antigues, com Som, en la qual Sarrià va recordar que "tots som SOM" i va dedicar el tema a l'ONG solsonina, i clàssics com Avui com ahir i Del sud. Tot i els dos intents de marxar, el públic va demanar més cançons, i els valencians van tornar dues vegades a l'escenari, per tancar l'actuació amb una cançó ben animada i de lletra reivindicativa: Barricades.