Caracremada reviu a la Biennale de Venècia amb una bona acollida

ALOMA VILAMALAMANRESA
"Estem molt contents, no ens esperàvem res del que està passant", afirma Lluís Galter, director de Caracremada, des de Venècia. Galter i el seu equip eren aquest cap de setmana a la mostra per presentar la seva opera prima com a director, Caracremada, que va ser gravada a la Catalunya central l'estiu de l'any passat.
Diumenge va tenir lloc al certamen l'estrena absoluta del film, en una primera projecció que va omplir la sala amb més 1.400 persones. Ahir n'hi havia previst un segon. La personal visió del director sobre la vida de Ramon Vila, el darrer maqui català que va viure a l'alt Berguedà fins a l'any 1963 i que va ser assassinat per dos guàrdies civils, ha recollit unes primeres impressions positives, tant de crítica com de públic, tot i la seva forma poc convencional, en què les imatges prenen el protagonisme i pràcticament no s'articulen paraules.
La revista de la Biennale de diumenge tenia a la portada la pel·lícula catalana, fet que va ajudar que s'omplissin les butaques de la sala. L'única nota negativa de la vetllada van ser problemes tècnics de la projecció. Per culpa d'una confusió en el format hi va haver escenes, especialment les de nit que havien estat rodades amb llum natural, que no es veien correctament. "Hi havia gent que es pensava que era fet a posta, que era un element artístic", explicava ahir Galter. "Ho vam passar malament". Ahir el Festival va demanar disculpes públicament en una roda de premsa, i en la segona projecció el problema havia d'estar resolt.
El seu film ha estat definit com a sec, dur i sense concessions. Galter hi està d'acord: "et demana atenció tota l'estona. Està pensat perquè l'espectador no es distregui, no té cap moment de descans... En altres pel·lícules potser sí que hi ha moments de distensió, però no a Caracremada". Una manera de fer que "encaixa amb el personatge: ell duia a terme una lluita permanent, dia rere dia... Fer una pel·lícula convencional sobre un personatge així seria denigrar-lo, deshonrar-lo. Es convertiria el personatge senzill, en algú que no era".
Encarnat per l'actor manlleuenc Lluís Soler, Caracremada no diu res. La pel·lícula se centra en l'acció de moments de la seva quotidianitat, i en detalls i objectes que el van definint al llarg del metratge. Una imatge, doncs, val més que mil paraules. "I en aquesta pel·lícula encara més. No es tracta, però, d'una imatge qualsevol, sinó d'una imatge clau, ben triada, que descrigui una situació sense explicar-ho tot". Tot i parlar de maquis, Galter no en fa un retrat èpic, sinó que se centra en la supervivència del personatge a la muntanya, recollint escenes sobre com s'alimentava o serrava torres elèctriques. Però mai el moment clau, sinó l'abans i el després. Una pel·lícula carregada d'el·lipsis que busca en les imatges "l'essència". Un altre dels elements clau és el so: "no només acompanya, sinó que descriu i explica. Imatge i so són dues pel·lícules a la vegada, que es complementen". Galter també destaca la importància dels paisatges, "Berguedà, Cerdanya, Castellnou de Bages... Per a nosaltres va ser molt important ser allà, on va passar tot. L'espai condiciona les idees i la planificació".
L'estrena ha portat moltes alegries, i una de les últimes ha estat la possibilitat que els cinemes Verdi de Madrid i Barcelona projectin el film a les seves sales. Tot i que encara no hi ha una data, seria cap a la propera tardor. Tota una victòria per a una pel·lícula que va començar amb pocs recursos. "Els Verdi són molt bons cinemes, crec que és la millor opció a la qual podríem aspirar. Hi ha pel·lícules que s'estrenen a les sales comercials i s'hi estan poc temps... Nosaltres intentarem fer-ho bé. Els Verdi programen pel·lícules diferents, Caracremada hi encaixa".
Sobre el festival, Galter explica que "estem fent el possibles per estar a l'alçada, hi ha moments que ens van una mica grans. En un lloc com aquest s'ha de saber estar, seguir el protocol, estar pendent d'on s'ha de ser on toca a cada moment...", però el director figuerenc ha anat al festival ben acompanyat: un total de 83 persones s'han desplaçat fins al certamen per donar suport a la pel·lícula, i totes s'han passejat amb samarretes verdes que van cridar l'atenció en el festival. "Ja que hi som tants, que se'ns vegi! Ens hem intentat vendre", diu Galter.
Tot i ser un cinèfil, Galter no ha pogut gaudir gaire del programa de la mostra. "No he vist res de res. Només la meva pel·lícula, i malament". Però ja venia mentalitzat: "no em vaig ni mirar el programa perquè ja vaig veure a venir que seria impossible".