Independència al taulell de novetats

L
a independència de Catalunya protagonitza en els darrers temps un d'aquests fenòmens puntuals que genera el mercat editorial i que emergeixen inesperadament a recer de l'actualitat informativa. Cada cop és menys traumàtic i polèmic parlar obertament de la possibilitat que Catalunya esdevingui una nació, i esdevé normal que el debat sigui sobre la taula. Quatre obres recents aborden la qüestió de la independència sense embuts.
"És veritat que tot és molt tendre encara, i no està gens clar com acabarà sent a l'hora d'organitzar-se. Les adversitats són enormes, i més que ho seran en la mesura que esdevingui una amenaça superior per als actuals equilibris polítics. Però els més optimistes diuen que ja és un camí de no retorn". El sociòleg i periodista Salvador Cardús (Terrassa, 1954) es posiciona a favor de la sobirania nacional en el llibre El camí de la independència (La Campana), que presenta una primera part amb un text original, fruit de diverses conferències realitzades en els darrers anys, i una segona amb una tria d'articles apareguts a la premsa -diari Avui, sobretot- que s'han convertit en referents del debat identitari.
Salvador Cardús pren partit amb un llibre que qualifica més de "pamflet" que d'assaig, perquè aporta "propostes per contribuir a la necessitat que té l'independentisme de trobar unes formes d'expressió i un estils d'actuació que li donin oportunitats d'èxit". En l'anàlisi apunta la convicció que l'independentisme que deslligui Catalunya d'Espanya ha de ser "madur", "ambiciós" i "generós", sense la temptació d'agafar camins que no passin per les urnes. "Ens referim a un independentisme radicalment democràtic i profundament cívic", que cerca una millora del benestar dels seus ciutadans. Tal com va publicar en un article del 18 d'octubre del 2009, "que la independència és la solució, a hores d'ara, ja ho sap tothom. I ho saben fins i tot els que, per raons ben legítimes, no la volen".
Oriol Illa (Barcelona, 1973) va obtenir el Premi d'assaig breu Irla 2010 amb Independentisme català, entre el símbol i la institució, un text que també participa del corrent d'opinió que creu viable i factible la plena sobirania de Catalunya. Illa exposa la idea que els processos d'independència han sovintejat en els dos darrers segles, ja sigui per la desmembració d'imperis o les secessions d'altres estats.
Prologada per Josep Lluís Carod-Rovira, l'obra que publica el segell manresà Angle Editorial analitza el fenomen independentista des de les seves articulacions polítiques. Segons l'autor, "la presència de l'independentisme català al Govern de la Generalitat ha suscitat un canvi de paradigma en la tradicional concepció d'aquest independentisme", i aquest factor ha portat a una evolució des d'un "independentisme fortament emocional i políticament idealista que s'expressava amb el freedom for Catalonia cap a un independentisme pràctic, de gestió de la quotidianitat i que ha hagut d'afrontar la utopia com a realitat possible". En el cas que Catalunya assoleixi la seva llibertat, Illa explica que el nou estat s'haurà d'articular al voltant de cinc eixos: l'administració pública, les relacions internacionals, la centralització del poder, la simbologia de la identitat i la territorialitat. Com en el cas de Cardús, Illa també alerta que la independència s'ha de construir des de la democràcia i no basant-se en altres propostes.
"A contracorrent". Amb aquesta expressió qualifiquen Àlvar Thomas (Reus, 1971) i Jordi Manent (Barcelona, 1977) l'esperit amb què han redactat La temptació independentista. Una anàlisi crítica de la radicalització del nacionalisme català, que publica Pagès Editors i en el qual col·labora Marc Arza (Reus, 1976). "Sabem que aquest llibre no agradarà a l'independentisme ni tampoc a alguns nacionalistes", afirmen els autors, que defensen que "la independència no pot ser mai un objectiu en si mateix".
El llibre es posiciona en el sentit que l'actual generació encara pot fer molt camí cap a la millora de la qualitat vida del país sense haver de recórrer a la independència. Segons Thomas i Manent, "a Catalunya hi ha avui 3 temptacions independentistes en marxa. Si bé les unes alimenten les altres, de moment no han confluït, i si aquest fet acabés passant el país s'encaminaria cap a una catàstrofe de l'estil de 1714 o 1939". Les tres temptacions són "el tacticisme de vol gallinaci de PSC i ERC", que fa del partit de Puigcercós una joguina en mans dels socialistes, el "miratge" de creure que "el país és més fort del que realment és" i "la paret d'Espanya" que converteix en poc sòlid el propòsit de plantejar-se la independència.
Josep Pinyol (Cornellà, 1952) planteja a Declaració unilateral d'independència. Catalunya, estat de la Unió Europea (Llibres de l'Índex) que "el curs dels esdeveniments humans ha volgut que l'amenaça més greu a la supervivència de la nació catalana coincideixi amb la primera oportunitat de constituir Catalunya com a estat independent des de la derrota del 1714. El perill de desaparició és la creu de la nostra situació nacional i la possibilitat de la independència n'és la cara".
Aquest volum publicat l'any passat i reeditat recentment, prologat per Joan Carretero, considera necessari aprofitar el moment actual perquè Catalunya sigui reconeguda com un estat de la Unió Europea. "Mentre l'Estat Espanyol retrocedia en el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, el món sencer avançava en la direcció contrària. La desaparició de la Unió Soviètica l'any 1991 va acabar amb la intangibilitat de les fronteres al nostre continent.