Potser sí que la paraula poeta està de rebaixes, però en Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981) creix dia a dia a mesura que assimila el ressò de la Gramàtica de l'equilibri amb què va merèixer l'honor del premi Amadeu Oller. Un poemari intens, viscut i que reclama un espai per a la ficció, un recull de paraules escrites primer a la pell i després plasmades en un llibre de recent aparició que fa justícia al treball que va facturar mentre residia a Manresa (2007-2009), on exerceix com a professora de llengua i literatura castellanes a l'institut Lacetània. Moya recitarà els seus versos aquesta nit a la Gramola en el marc del cicle de promoció de la lectura Tocats de lletra, que coordina l'Ajuntament de Manresa i el Gremi de Llibreters de Catalunya.

"Sentia que enganyava la gent si acceptava que em tractessin de poetessa", assegura Moya mentre medita el tacte adequat amb què pronuncia cada paraula. "De mica en mica m'hi vaig acostumant, perquè crec que hem de ser generosos amb nosaltres mateixos, però no m'agraden les etiquetes".

La llista dels membres del jurat del premi Amadeu Oller, que concedeix la parròquia de Sant Medir de Barcelona, no és per fer-hi broma: Carles Miralles, David Castillo, Lluïsa Julià, Joan Maluquer, Maria Isabel Pijoan, Antoni Pladevall i Pius Morera. "Impressiona molt!", reconeix. "Alguns d'ells són poetes que jo llegeixo, com en Castillo", anota.

L'editorial Galerada ha posat sobre el paper el resultat d'un esforç creatiu que Moya va consumar durant un llarg període de reflexió sobre el trànsit vital d'una edat en què "no pots pas dir que ja siguis una persona plenament madura". Malgrat aquest pòsit, l'escriptora és ferma en la defensa de la dimensió fictícia de la poesia. "No podem estar sempre pensant que allò que llegim és una autobiografia de l'autor. Si ho fem així, ens estem perdent molta part d'allò que ens proposa el poema".

Gramàtica de l'equilibri, malgrat tot, conté el pòsit "de les meves interioritats, els meus dubtes, la relació de parella. Un cert vertigen i la necessitat de recuperar l'equilibri perdut". Els poemes que configuren el llibre parlen de la vida quotidiana i s'amaren "de la manera de mirar poètica" que les lectures d'altres autors, com García Montero, li han proporcionat. "El dia a dia és molt important per a un poeta. No s'ha d'escriure tan sols des d'un punt de vista intel·lectual, perquè la literatura és molt més que això". Fins al punt que "en una pica plena de plats per fregar també hi ha poesia".

A Sònia Moya li agrada encomanar la idea de "la poesia com a transformadora d'idees en paraules", i per aquest motiu recitarà les seves creacions aquesta nit amb l'ànim de traslladar el seu punt de vista a l'oient. Tindrà l'ajuda del guitarrista Pau Ruiz, i l'artesania que el seu mestissatge produeixi intentarà captivar l'atenció de l'auditori. Una vetllada amb vocació de sabatilles i batí, com mig en broma exposa la promoció de l'acte. "Estic rebent molta calidesa", confessa, mig a contracor, Sònia Moya. Una promesa que aquesta nit no hi haurà sinó a l'escenari una poetessa que encara sent sana vergonya de ser proclamada amb tan alta dignitat.