La flamant sala Stroika de Manresa va estrenar-se divendres a la nit com a sala de concerts. Els encarregats de protagonitzar aquesta històrica actuació van ser els manresans Plouen, la banda capitanejada per Albert Palomar. El grup manresà presentava a la seva ciutat el seu tercer àlbum, publicat recentment pel segell Propaganda pel fet! (copropietari de la nova sala), i que porta per títol Ancoratge.

I la veritat és que el grup manresà va oferir una actuació d'un nivell altíssim, que va suposar, sense cap mena de dubte, la seva graduació a casa. Aquest tercer treball discogràfic representa la culminació d'un procés de metamorfosi que ha portat la banda cap a noves formes d'expressió molt més elaborades i adaptades als corrents actuals. Amb una formació renovada, la supressió de la secció de vents que els caracteritzava i un repertori que apunta cap a la maduresa, Plouen van demostrar a la nova sala manresana que han entrat en aquell punt de no retorn a partir del qual els grups de rock deixen de ser producte d'un moment i passen a ser quelcom més.

Actualment, Plouen són ja una de les formacions més originals del panorama català, al mateix nivell que Mishima, Antònia Font o Mazoni. Les seves noves cançons, que ja no recorden gens les d'aquell remot Es veu la pluja des de dins (Propaganda pel Fet!, 2004), s'endinsen en un univers sonor on les melodies pop contrasten amb potents guitarres i ritmes sinuosos. La seva harmonia capritxosa desdibuixa lleugerament la tonalitat i forma enigmàtics collages impressionistes que de prop no diuen res, però quan es pren certa distància descriuen paisatges i faccions ben reconeixedors. De fet, el principal inconvenient que hi ha per acostar-se als actuals Plouen és conèixer-los massa. Perquè si intentem buscar un fil conductor que relligui la seva obra des del principi fins ara, segur que ens perdrem en el camí. Contràriament, però, escoltant-los com si es tractés d'una nova banda, es descobreix que som davant d'una de les propostes més importants que s'han fet fins ara al país per la cultiu d'un pop adult, seriós i refinat, lluny de la pedanteria, egolatria i cursileria estètica de les bandes barcelonines. El públic manresà, al final del concert, va premiar els Plouen amb llargs aplaudiments que van fer sortir la banda novament a l'escenari per interpretar una generosa tanda de bisos.

Va ser, en definitiva, una gran nit que n'augura moltes més de bones, tant per la banda protagonista com per la nova sala de concerts, que va demostrar que es tracta d'un equipament cultural de primer ordre.

Aquestes setmanes vinents i fins a final del mes de desembre, per la sala manresana passaran Obrint Pas, en el marc de l'Off Estepa Mediterrània; Berri Txarrak; un homenatge a Ovidi Montllor, Kop, Beth, i The New Raemon amb Joan Colomo.