Curiositat. Paraula bàsica per apropar-se a l'obra d'un creador. Indispensable quan parlem d'un artista polièdric com Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929). El compositor manresà, que supera aquesta mateixa etiqueta, va ser ahir a la Plana de l'Om per parlar d'una exposició que vol ser el retrat visual i sonor de la trajectòria i el pensament d'una personalitat cabdal de l'avantguarda musical catalana. El successor, en definitiva, de Robert Gerhard. La mostra, on l'únic que no existeix és la gratuïtat, però sí el concepte matemàtic de l'atzar, la comissarien Manuel Guerrero, responsable de l'Àmbit Arts d'Arts Santa Mònica de Barcelona, i el musicòleg manresà Oriol Pérez, coordinador del Centre Robert Gerhard.

De cop de poma a trànsit boreal. Un títol tan suggerent com la modernitat de què ha fet (i fa) gala un creador que supera la vuitantena i que ahir mostrava la seva gran satisfacció per poder ser, finalment, profeta a casa seva. I és que la manresanitat de Mestres Qua- dreny no s'ha vist corresposta en l'àmbit institucional ni ciutadà. L'exposició, que s'inaugura divendres i que arriba procedent d'Arts Santa Mònica, permetrà, en aquest sentit, omplir un buit. Però el més important és que acostarà la personalitat de Mestres Quadreny tant als estudiants de la comarca (a través del servei educatiu de la fundació, com va ressaltar el seu director, Pere Fons) com al gran públic, amb material provinent, sobretot, del mateix arxiu de l'artista. Pensem en tres eixos: el sonor (es podran escoltar les obres de l'autor); el visual (amb l'exposició de les partitures i les obres creades en col·laboració amb Miró, Tàpies, Villèlia i, especialment, Brossa...) i l'intel·lectual (amb textos del mateix artista que afavoriran poder "aprofundir en el seu pensament", remarcava ahir Guerrero).

"Jo vaig estudiar ciències però sóc músic", explicava ahir el compositor, sense negar que aquesta formació científica l'ha acompanyat sempre en el seu camí creatiu. Els processos aleatoris traslladats a unes partitures que es poden interpretar però també contemplar. I és que la creació de Mestres Quadreny no es podria entendre sense la influència i la relació amb els artistes plàstics més transgressors de mitjan segle passat: Joan Miró -una litografia d'unes llàgrimes on s'hi sumava l'atzar i la construcció creativa li van obrir la seva pròpia finestra artística-, Joan Brossa -"ens enteníem com si fóssim germans"- i Antoni Tàpies. Amb aquests tres artistes, al costat de Moisès Villèlia, Mestres Quadreny va signar el 1961 la partitura i el llibre d'artista Cop de poma, on cadascun d'ells participava aportant-hi el seu gra artístic. És la primera part del títol d'una exposició que arriba fins a Trànsit Boreal, una peça pensada expressament per a aquesta mostra i el penúltim episodi creatiu de Mestres Quadreny.

El degà dels compositors catalans, que el 1965 signava Peça per a serra mecànica, considerat el primer tema electroacústic dels Països Catalans, tornarà demà a la Plana de l'Om per inaugurar una exposició (20 h) a través d'un "triàleg"; és a dir, una conversa a tres bandes entre ell mateix, Oriol Pérez i Anna Bofill, "l'única deixeble que ha tingut Mestres Quadreny", subratllava ahir el musicòleg manresà.