La cua, en positiu. La cua com a emblema de tenacitat, constància, paciència, autoorganització, de generació de complicitats per a un objectiu comú... la cua com a "element familiar al llarg de la història d'El Galliner". Cues per entrar al Kursaal; cues per comprar abonaments, cues per entrar al teatre... La cua com a idea que representa "molts dels valors i la manera de fer" de l'entitat manresana. Al voltant d'aquest eix s'ha gestat l'exposició que celebra els 15 anys d'El Galliner. Qui ho explica és l'autora del guió, Àngels Fusté, membre l'equip gestor de l'entitat, com Marc Borrós, autor del dis-seny d'una mostra que s'inaugurarà divendres (20 h) a l'Espai 7 del Centre Cultural del Casino i es podrà veure fins al 8 de maig.
Ahir, tots dos, acompanyats de diferents membres de l'entitat, com Joan Morros i Pep Soler, responsable amb Quadrat de la imatge d'El Galliner i del dossier Galliner confidencial, mostraven els preparatius de Vine a fer cua. La sala del Casino s'ha dividit en quinze moments clau de la història d'una entitat que va néixer el 24 de desembre del 1995 amb la intenció de promoure la recuperació del Kursaal i de fer-se càrrec de la programació estable de teatre i dansa de Manresa. Els visitants seguiran un itinerari traçat: Abans que tot comencés; Kursaal 2006; Nius per covar idees; I es va alçar el teló!; Acostar el teatre a la gent; Omplir el Conservatori... tot esperant el Kursaal; El Kursaal en el punt de mira; Que tothom ho sàpiga; Del boli a Internet; Platea Jove; Kursaal, un teatre nou amb una llarga història; El Galliner som tots; Kursaal, molt més que un nou teatre; La cursa no s'ha acabat i Comptat i debatut. L'exposició ha servit, com explicava Borrós, per "buidar les golfes" i recuperar material, documentació interna, fotografies (60 àlbums) i vídeos (també de cues) que formen part d'aquesta història. Com les 12.000 butlletes de la Marató Kursaal (per reivindicar la rehabilitació del teatre); el plànol de les entrades del primer Toc, al Conservatori (amb l'obra Amfitrió, dirigida per Calixto Bieito); les cadires velles del Conservatori (amb els coixins per no notar tant les molles); els fulls de mà; la primera pàgina web; les armilles roses dels acomodadors... I per fer honor al nom de l'exposició, l'entitat El Galliner convida els visitants a arribar a la inaguració un quart d'hora d'abans. El motiu? Fer la tradicional cua.
