El Contraban de frontera al Pirineu Català. Històries i testimonis (Farell) recull la memòria oral d'un fenomen revestit de romanticisme. Encara és un tabú?
La gràcia hauria estat realitzar un treball així fa trenta anys, quan encara hi havia els caps de colla més importants. La trentena llarga de persones que he pogut entrevistar són els últims dels últims. Però l'èpica que sempre s'ha associat al contrabandista, un lluitador que cerca un espai de llibertat en territori de fronteres, i la pedagogia que s'ha fet en el camp de la memòria històrica ha fet que avui ja no hi hagi por de parlar.
Sorprenent.
L'única comarca del Pirineu on encara hi ha una mena d'omertà, de llei del silenci, és l'Alt Urgell. A La Seu va haver-hi una complicitat molt forta entre els militars, l'Alsina Graells i els contrabandistes. Però jo parlo del contraban que servia per a la subsistència de les persones en temps de postguerra, quan hi havia molta fam, no del contraban lucratiu.
Havia treballat aquest tema prèviament?
El llibre és fruit d'una casualitat. Com a professor de l'institut Joan Brudieu, de la Seu, vaig ajudar uns alumnes en un treball de recerca sobre el contraban, nois amb avis que s'hi havien dedicat. El tema em va encuriosir i vaig recórrer el Pirineu cercant testimonis. En aquestes comarques, ser lo senyor mestre té un prestigi, i això em va obrir portes.
El contraban presentava les mateixes característiques a totes les comarques?
L'única excepció és el contraban marítim, que es feia amb llaguts entre Port-Vendres i Cadaqués.
El contrabandista no era vist com un delinqüent?
Tot al contrari. Si fins i tot per l'Església el contraban no era pecat sinó tant sols una falta. Els capellans recomanaven al contrabandista a qui sorprengués la guàrdia civil que tirés el paquet i sortís corrent.
Aquests dies, a les llibreries hi ha tres estudis seus, editats per Farell. Què aporta de nou El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat. La Guerra de Successió a la Seu d'Urgell?
És un treball inèdit que va prendre volada quan vaig poder mirar les actes municipals de la Seu durant la guerra, així com en l'arxiu del bisbat. De l'Alt urgell se'n coneix més l'època medieval que la contemporània. En aquest sentit, és un territori verge.
Quin paper va jugar la ciutat en els inicis del segle XVIII?
Per a l'historiador, La Seu és una escenari privilegiat. Hi havia un grup austriacista ferm, enfrontat al bisbe, alineat amb els felipistes. El consell de la ciutat es va anar decantant cap a posicions austriacistes creient que seria el bàndol guanyador de la guerra. El llibre exposa les reaccions de l'elit dominant i els problemes de convivència que es van generar entre els soldats i la població civil.
Quina relació tenia el general Moragues amb Castellciutat?
Era una fortalesa de segona categoria, però molt estratègica, de la qual en va prendre possessió el 23 de maig de 1707. Moragues va fer mans i mànigues per articular una resistència i cobrir la zona de frontera, també per la part d'Andorra perquè temia un atac francès per aquella banda.
La sotsvegueria del Lluçanès (1611-1716) commemora el quart aniversari de la creació d'una divisió administrativa Eren normals aquestes particions territorials?
Gens, el cas del Lluçanès és una excepcionalitat. El sotsveguer tenia autonomia política i financera, però es devia als veguers de Manresa i Vic.
Té futur una comarca pròpia per al Lluçanès?
No ho crec. Hi ha una realitat històrica i cultural, però no la suficient unanimitat ni consens de consciència comarcal.
