El poeta de la Cerdanya, comarca que ha glossat fins al més petit i íntim detall en la seva obra, va morir a casa seva, a Perpinyà, als 81 anys, i les exèquies s'han fet en la intimitat per desig de la família. El poeta de la Cerdanya és Jordi Pere Cerdà, el pseudònim d'Antoni Cayrol, nascut a Sallagosa, a l'Alta Cerdanya, el 1920, i que ha dedicat la vida a la literatura i a la difusió de la llengua catalana. A més, ha estat activista cultural i polític, per exemple, ajudant fugitius del nazisme a entrar a Catalunya i exiliats catalans del franquisme a arribar a França. També establint, als anys seixanta a Perpinyà, la Llibreria Catalana, a través de la qual entraven a Catalunya llibres censurats pel franquisme.

A més dels poemes que són un retrat realista identificable de les escenes i vivències de la Cerdanya, la seva obra també comprèn la narrativa i el teatre i ha estat reconeguda amb el premi de la Crítica de Serra d'Or (1985), la Creu de Sant Jordi (1986), el Premi de Literatura de la Generalitat (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1995), el Premi Nacional de Literatura (1999), i el Prix Méditerranée Roussillon (2007).

Ahir, el president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar que Jordi Pere Cerdà va esdevenir "un pont entre la cultura catalana i la resta del món". El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va recordar-lo com "una de les veus fonamentals de la poesia catalana contemporània". Òmnium Cultural va remarcar que es tracta de l'únic Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de la Catalunya Nord fins a dia d'avui; i Albert Manent, guardonat del 2011, va assenyalar que "la seva influència sobre les noves generacions de la Catalunya Nord ha estat molt forta".

Mentrestant, des de la Cerdanya, l'estudiós Martí Solé destacava que Jordi Pere Cerdà "va saber descriure en els seus poemes i altres escrits el paisatge i la vida cerdana amb sensibilitat i correcció, i a través seu sempre el recordarem". Reconegut amb el premi Cerdà de l'Any el 1993, Puigcerdà va dedicar una plaça a l'escriptor el 1999. Pel que fa al Grup de Teatre de Bellver, va ser el primer grup de teatre cerdà que, el 1991, va posar en escena l'obra Quatre dones i el sol, dirigida per Manel Figuera. Aquesta representació va encetar una fructífera relació amb Jordi Pere Cerdà, amb la difusió de la seva obra. Ramon Guitó Pons, escriptor i editor de l'alt Berguedà, va encetar la seva amistat "profunda" amb el poeta de la Cerdanya en ple franquisme i amb el col·lectiu literari La Tecla va organitzar-li un homenatge, el 1995, al petit nucli de Palau de Cerdanya, amb motiu de la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En la glossa que li va fer llavors li va dir: "Tu, Antoni, no ets comú. No ens interessa que si- guis comú. Has d'anar essent únic i singular. Sigues com sempre, en Jordi Pere Cerdà".