Roures per respirar dosis d´art

MARTA PICHCALDERS
Una autèntica sorpresa. Això és el que van trobar els qui, diumenge al migdia, passejaven pel Bosc dels Roures, que hi ha a prop del Forn de la Calç de Calders. L'espai s'havia transformat amb una exposició col·lectiva d'artistes ben diversos de disciplines artístiques també ben diferents. Des de pintura fins a fotografia, passant per creacions fetes amb elements del mateix bosc. Es tractava d'una interacció amb la natura, organitzada pel Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç (CACIS). Fins a una desena d'exposicions en una. La concurrència de gent va ser notable. Alguns es van convertir en espectadors accidentals, com uns caçadors que passaven per allà, o uns ciclistes que feien la seva ruta i que, veient la mostra artística del Bosc del Roures, hi van fer parada una estona. A l'indret s'hi van reunir els artistes, que van estar acompa-nyats de familiars i amics.
De les deu expressions artístiques que ocupaven els arbres i racons del bosc, n'hi havia per a tots els gustos. No estava estipulat cap recorregut. Només arribar, el visitant topava amb unes fotografies d'animals penjades en un arbre. Aquesta mostra d'Inés Querido pretenia ser una denúncia per la gran quantitat d'animals que es troben en perill d'extinció. Un tros més enllà es podien veure uns calaixos enganxats a un arbre amb diferents figures geomètriques a dins, de Txema Rico. El particular homenatge d'Elsa Guerra a les dones era de les mostres que ocupaven més espai. Partint de la base d'un grup de dones nues fotografiades en aquell mateix bosquet, va anar penjant imatges de dones ben diferents al voltant d'un arbre i, també, peces de roba femenines per les branques. Pràcticament al centre d'aquest recorregut pel Bosc de Roures hi havia l'obra Les tres gràcies, de la fotògrafa de Regió7 Mireia Arso. Es tractava d'una imatge de tres dones nues, pràcticament a escala natural, que s'anaven veient de manera simètrica a mesura que donaves voltes a l'arbre. Un tros més enllà, l'exposició d'aquarel·les de Carmen Zapata, uns quadres de Pep Espelt i unes rodes de moto pintades de colors vius, penjades a dalt d'un arbre, obra de Periko, completaven aquest espai. Ja a l'altre costat del camí que travessava el bosc, hi havia les obres de Roser Oduber, Juanma i una de molt original de Sami Maalas, que tan sols va utilitzar elements que va trobar al bosc per fer una obra que consistia en unes mans que sortien d'un arbre i que volien simbolitzar l'acolliment.