El periodista Joan Queralt, un dels més grans experts de Catalunya en el tema de la camorra, va advertir ahir del risc que les màfies puguin aprofundir la seva penetració a Espanya aprofitant la crisi econòmica per donar crèdit a empresaris amb dificultats, als quals els bancs ja no donen efectiu. Queralt, que signa el llibre La Gomorra catalana (Angle Editorial), va destacar en roda de premsa que, ara més que mai, és necessari que, una vegada que ETA ha anunciat la fi de l'activitat armada, la policia se centri a combatre les màfies, perquè estan establertes a Espanya, encara que siguin silencioses.

Segons Queralt, fins ara les principals prioritats de les policies espanyoles se centraven a combatre el terrorisme d'ETA i d'arrel islamista, pel que considera que ara es podria fer un pas endavant i situar com a principal focus d'actuació el crim organitzat. "La policia va en un 600 i el crim organitzat amb Ferrari", va avisar Queralt, que va denunciar que a Espanya hi ha un sistema judicial massa garantista amb els mafiosos, malgrat els perjudicis socials i econòmics que comporta el tràfic de drogues, el blanqueig de diners i el comerç de les falsificacions.

En el llibre, Queralt fa un exhaustiu repàs de l'evolució de la presència de la camorra napolitana a Catalunya, des que alguns dels seus caps van elegir la costa catalana per refugiar-se i expandir els seus negocis durant la cruenta etapa de guerres entre clans a Nàpols (entre 2004 i 2005). Amb l'experiència que li donen dues dècades d'investigació, Queralt va destacar que les màfies procedents d'Itàlia, com la camorra, han optat per Catalunya per defugir la violència, per no cridar l'atenció ni ser objecte de persecució policial, encara que no per això han deixat de ser efectives i s'han introduït en negocis il·legals.

L'autor de La Gomorra catalana també va apuntar que en el moment de la seva màxima esplendor, a principi dels noranta, a Catalunya s'havien establert de forma fixa uns vint clans de la camorra, i que des d'aleshores tots els clans napolitans han passat i passen per aquí, on tenen bases operatives. L'elecció de Catalunya es produeix sobretot per la proximitat geogràfica, cultural i climàtica amb Itàlia i perquè és un lloc estratègic clau en la ruta de la droga des de l'Amèrica Llatina i el nord d'Àfrica.

Queralt també va assenyalar que la principal activitat a Catalunya de la camorra napolitana és, precisament, el tràfic internacional de drogues, així com el blanqueig de capital, especialment a través de restaurants, hotels i el sector turístic. Altres dels punts en què s'han centrat i expandit durant els últims anys les màfies italianes a Catalunya és en l'explotació de mercats il·legals, sobretot el de falsificació de gènere de punt i de peces de pell, i en delictes com robatoris i estafes, que encarreguen a subgrups més petits.

L'investigador va advertir que a Catalunya, on les màfies no tenen el control del territori -ni a escala política, ni social-, ni exerceixen la violència com passa a Itàlia, sí que hi ha el risc que cada vegada més s'impliquin en la corrupció política i empresarial, perquè cada vegada que l'Estat fa un pas enrere l'espai buit l'ocupa ràpidament "la il·legalitat". Per això, en l'actual context de crisi econòmica, un dels principals riscos que podria passar a Catalunya respecte a la màfia, com ja ocorre a Itàlia, és que penetri en el món empresarial concedint crèdits amb diner negre a empresaris en dificultats que actualment no troben les ajudes que els calen en els bancs.

Al fil d'aquesta argumentació, Queralt es va queixar que la camorra ha tingut "còmplices" catalans, ja que en molts sectors se'ls ha tractat amb "complaença" i "bona disponibilitat" perquè "els diners són benvinguts encara que siguin tacats de sang". Malgrat que la seva obra se centra en la camorra napolitana, el periodista barceloní va insistir en la importància de combatre tota mena de màfies, com la russa o la xinesa, i va assegurar, com a mostra que aquestes cada vegada tenen més poder, que si hagués escrit sobre la màfia xinesa no hauria pogut publicar el llibre.