La veu de Berga està contenta i agraïda. Se li nota a la cara. Montserrat Minoves, coneguda amb aquest sobrenom per les seves qualitats de rapsoda, pujarà a l'escenari del Teatre Municipal el proper 11 de desembre, a les 6 de la tarda. Aquest cop no serà per actuar-hi, com ha fet tantes vegades. Aquesta vegada l'Ajuntament de Berga li ha reservat el paper de protagonista absoluta d'una funció ben especial: l'entrega del premi a la Cultura que reconeix la seva dilatada trajectòria i treball a l'escena berguedana.

Montserrat Minoves Sans (Berga, 1942) actualment és la presidenta de La Farsa, entitat de la qual també va ser una les seves fundadores el 26 de maig del 1958, i en la qual ha desenvolupat la major part dels seus dots com a actriu. Minoves ha compaginat la seva activitat en el món del teatre amb la seva vida laboral i les sardanes. De l'any 1958 fins al 1963 va formar part de la colla sardanista Cim d'Estela. I ha exercit de rapsoda recitant poemes en nombrosos actes públics, a vegades atenent les peticions expresses de poetes locals. També ha fet de lectora altruistament en actes solidaris.

El seu primer paper el va fer quan només tenia 13 anys. Va ser la criada en l'obra No és mai tard si s'arriba d'hora, de Jaume Villanova, suplint Conxita Miró. Va continuar fent teatre, afició que va compaginar amb la seva feina a la Merceria Sala i a la fàbrica del Canal fins que va néixer la seva filla Carme, l'any 1966. En aquell moment va deixar el teatre i no hi va tornar fins a l'any 1973. Però no ho va fer amb la seva entitat, La Farsa, sinó amb un grup que havia creat en aquells anys la Penya Boletaire. Va ser per un període breu perquè el 1974 ja era de nou a La Farsa, on va participar en el muntatge La filla del mar, d'Àngel Guimerà. Aquesta va ser una representació especial que es va fer com a homenatge al director del grup: el desaparegut Daniel Tristany, ànima de l'entitat. Altres moments clau de la seva biografia teatral són la posada en escena de Pigmalió, de Bernard Shaw, el 1961, en què va interpretar la protagonista. L'obra es va reposar el 1981 i aleshores se li va retre un homenatge. I l'any 1994 va assumir el repte de protagonitzar en solitari un monòleg, Mercè dels uns, Mercè dels altres, de Carles Valls.