´No sabem gaire bé cap on anem, però fem una pausa per continuar´

REDACCIÓ / MANRESA Gossos s'agafa un any sabàtic a mitges i s'acomiada del públic català avui a la Sala Bikini de Barcelona (21 h) i el dia de Nadal a El Sielu de Manresa (22.30 h). Les poc més de quatre-centes entrades d'aquest darrer concert (15 euros) ja estan gairebé exhaurides.

Pleguen?

Oriol Farré: Posem final a una etapa i agafem aire per pensar què farem a partir d'ara. Però Gossos no plega, això no és el final, en absolut. Durant el 2012 no farem cap concert a Catalunya, tan sols actuarem a fora si en surt l'oportunitat. Però el 2013 hi haurà nou disc de Gossos, sí o sí.

Natxo Tarrés: El grup va viure una primera etapa acústica i una segona d'elèctrica. Ara sentim la necessitat de parar, no pas perquè hi hagi desavinences entre nosaltres ni res d'això. Simplement necessitem desconnectar una mica del ritme que imposa el mercat. Som davant d'una tercera etapa, que no sabem per on anirà. Però creiem que el proper disc tornarà a ser un moment important per a nosaltres.

O. F.: Va haver-hi un període en què ens vam plantejar si érem capaços de ser una banda elèctrica, i amb El jardí del temps es podia pensar que ja ho havíem aconseguit, però nosaltres sentíem que encara no era així. Però ara ja sí.

N. T.: Són etapes, que en Gossos duren nou, deu anys cadascuna.
Pot sorprendre la decisió. No els anava gens malament.

O. F.: Entre l'Oxigen, el directe i el Dia 1 feia cinc anys, en què han passat moltes coses. Ha estat una etapa amb moments, musicalment parlant, molt similars. Ara necessitem que ens tornin a passar coses que ens facin saber on estem com a grup. Això és el que pretenem que passi amb aquesta aturada i el proper disc.

Cansats de la voràgine i la rutina dels discos i els concerts?

N. T.: No volem arribar a un punt en què ens atrapi la sensació que som dins de la dinàmica de fer cançons com a xurros. La indústria discogràfica i el mercat et marquen un ritme, i nosaltres ja no volem sentir la pressió d'haver de treure un disc perquè toca.

O. F.: Fins ara sempre hem funcionat per dates: concerts, gravacions, àlbums... L'únic que sabem ara és que ens posem deures per a aquest proper any: fer el disc. Però res més que això.

Tot és possible, doncs, a partir d'aquest moment?

N. T.: Sí, creiem que sí.

Fins i tot en temes com el registre estilístic del grup o la composició dels seus membres?

N. T.: Gossos som nosaltres cinc, no tenim la sensació que això hagi de variar. Ara bé, cap on anem? No ho sabem gaire bé. Volem que el camí el marquin les cançons, no les nostres intencions prèvies.

És una bona idea un concert el dia de Nadal a la nit?

O. F.: En certa manera hem volgut recuperar una mica l'esperit d'aquells anys en què el Rock'n'Reis es feia el dia 25 de desembre a la nit, quan tothom ja estava fart d'àpats i torrons i es retrobava a la Pista Castell per fer-la petar i gaudir de la música.

I per què El Sielu?

N. T.: Ja havíem presentat el nostre darrer disc, Dia 1, al Silenci i a la Stroika. Ens venia molt de gust fer-ho també a El Sielu, que celebra el seu trentè aniversari. Creiem que aquesta sala es mereix un homenatge, durant molts anys ha estat l'únic lloc que hem tingut a Manresa per escoltar música. I ens agrada la proximitat que permet amb la gent.

Plantegen el concert com un recull de grans èxits?

O. F.: Tant a Bikini de Barcelona com a El Sielu posem punt final a la gira de Dia 1. Però hi haurà sorpreses, no serà un concert idèntic a la resta. Volem que sigui especial, i podem avançar que serà llarg.

Amb convidats especials?

O. F.: En principi no, no està previst... però de vegades aquestes coses es precipiten a darrera hora.
I després, cap més escenari fins al 2013?

N. T.: Aquest és el propòsit que ja ens vam fer quan vam treure Dia 1. Ara bé, si surt l'ocasió d'actuar a l'estranger, ens encantaria. No és un aspecte que haguem esquivat fins ara, però no l'hem potenciat.

Van començar el 1993 quan eren uns jovenets. Gairebé dues dècades després, qui més qui menys és pare de família. Tot deu sumar a l'hora d'obrir un parèntesi.

O. F.: És clar, ja no ens movem amb aquell ímpetu d'aleshores, la rauxa, la improvisació... volem pensar més les coses. Tot compta, és clar, l'edat, la feina, la família...

N. T.: Som col·legues, ens continuarem veient, però la idea és deixar de pensar en Gossos durant un parell o tres de mesos. Volem trencar ritmes, pensar altres maneres de treballar. Potser en comptes de continuar assajant cada setmana veiem que és millor fer petites estades...

O. F.: Tot i que la música continua ocupant les nostres vides, no tan sols perquè hem de fer un disc nou sinó perquè tots estem immersos en altres projectes. El Natxo i el Roger continuen amb el concert d'homenatge a Bob Marley que està girant per Catalunya, el Juanjo treballa en el proper disc de Menaix a Truà, el Santi el mateix amb Ass Trio... La nostra vida musical no s'atura.

I vostè és el responsable de la programació musical de El Sielu.

O.F.: Tot plegat ha estat molt intens, i ens cal afluixar el ritme.

Un pas enrere per fer-ne uns quants endavant?

N. T.: Com el Barça, que va tocant la pilota endavant i enrere, sembla que no avança i al final acaba marcant.

O. F.: I el 2013 ja farà tres anys de la sortida de Dia 1, ja hi haurà ganes de sentir coses noves.

N. T.: Tant de bo, després de la pausa tinguem trenta idees noves! La clau de tot plegat són les cançons. Ningú no té la fórmula per crear temes que siguin un èxit o que agradin. A nosaltres encara ens sobta el fenomen de Corren. És una cançó que la gent té molt fresca i nosaltres treballem per aconseguir això.

Por que els oblidin?

N. T.: Un grup amb tants anys de trajectòria no pot aspirar a estar sempre de moda. Una cosa és la teva carrera i una altra la del país i el mercat. Ara hi ha fenòmens com els de Manel, els Amics de les Arts... Nosaltres no podíem pretendre ser en aquesta moguda. El nostre ritme, ara mateix, és un altre. Pleguem temporalment i ho fem amb sensacions molt bones, Dia 1 s'ha venut més que l'anterior disc, i el reclam i la popularitat de Gossos es mantenen forts.

O. F.: Nosaltres som dels que s'apunten a un bombardeig, hem participat i col·laborat amb moltes iniciatives, però ara ens ho volem prendre amb més calma, i fins i tot hem hagut de dir que no a algunes propostes d'envergadura.