DAMIÀ VICENS MANRESA
La representació d'El poema de Nadal, a càrrec de l'Orfeó Manresà i Els Carlins, va brillar diumenge al vespre, al teatre Kursaal, amb llum pròpia. L'espectacle va aconseguir, amb bona nota, portar de nou a l'escenari una lectura teatralitzada i cantada del colossal text de Josep Maria de Sagarra. El muntatge va combinar la interpretació a càrrec de sis actors i actrius del grup de teatre d'Els Carlins amb la tradició musical nadalenca a través de diversos músics i cantaires. L'acompanyament instrumental, encapçalat pel piano magistral de Manel Camp, va aportar un toc de jazz fonamental que va donar personalitat i dinamisme a l'obra. El públic, bàsicament adult, que omplia la platea del teatre manresà, va reconèixer la tasca dels participants amb generosos aplaudiments finals.
La posada en escena va ser nombrosa però ordenada, senzilla però suficient. Els actors que recitaven l'obra clàssica de Sagarra interactuaven amb les corals i els músics, que al fons de l'escenari, darrere una tela transparent, interpretaven les nadales. Així, els diversos cants d'El poema de Nadal es van alternar amb les peces El cant dels ocells, El desembre congelat, Sant Josep i la Mare de Déu, Les dotze van tocant, Fum, fum, fum, El noi de la mare, Les bèsties del naixement, i Nadal! Nadal! La música de Manel Camp (piano), Lluís Ribalta (bateria), Jordi Camp (baix), Jordi Badia (teclats) i Àngels Rios (flauta) va esdevenir clau en el muntatge. A ritme de jazz, el quintet va posar la nota essencial a l'espectacle amb una sonoritat animada i seductora.
La suma d'esforços de l'Orfeó Manresà i el Casal Familiar Recreatiu va resultar positiva i l'obra, sota la direcció artística de Fina Tàpias, va aconseguir, durant una hora, captivar els assistents a través d'uns versos d'una riquesa lèxica aclaparadora, mesclats amb les corals i la participació de diversos cantaires que anaven apareixent a l'escenari i retroalimentant El poema de Nadal. Tot i que les veus i els gestos dels actors (Dolors Garzón, Ivan Padilla, Montse Mas, Meritxell Costa, Àngels Torrens i David Soldevila) van començar un xic tímids, a poc a poc, la seva interpretació va anar agafant cos enmig d'una escenografia evocadora. Així, l'obra de Sagarra va delectar de nou el Kursaal en un muntatge que Manresa es mereix mantenir (i renovar) cada Nadal.