Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi ja són immortals

DAMIÀ VICENS | SOLSONA Atenent-se al seu crit de guerra preferit, Roger Mas va aconseguir dimecres a la nit calar foc a l'obaga. En el primer dels tres concerts, que avui clouen, al Teatre Comarcal de Solsona, el cantautor i la Cobla Sant Jordi van oferir un recital cabal, tenint en compte l'envergadura del projecte i les dificultats que suposen unir 15 músics dalt d'un escenari, fusionant cançó amb música de cobla. El concert es va enregistrar en directe i, mesclat amb el d'ahir i el d'avui, apareixerà l'any vinent en format disc. D'aquesta manera, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi ja han fet que el seu espectacle sigui immortal.

L'actuació a Solsona va superar amb escreix la realitzada al teatre Kursaal de Manresa, on per la Mediterrània es va estrenar la proposta de forma oficial. El so fou molt més acurat, net i unificat, amb un Mas segur, distès, confiat, de veu profunda i heroica, i amb una Sant Jordi gloriosa i magnànima. Acompanyat pel mestre Xavier Guitó (piano), el virtuós Josep Pinyu (bateria) i l'atent Arcadi Marcet (contrabaix), es notava que el cantautor solsoní jugava a casa, i fins i tot va ser ell qui, a la meitat de l'espectacle, va haver d'esperonar un públic contingut: "us veig una mica tensos, que us han acollonit amb això de la gravació? No us heu de preocupar per res, això no és un estudi, això és un concert". A partir d'aquí, els assistents (que també participaven en l'enregistrament en directe amb el seu so ambient) es van deixar anar gradualment, i van aplaudir les cançons de forma més enfervorida.

La Cobla Sant Jordi va obrir el recital, en solitari, amb la peça El rei dels núvols, composta per Xavier Guitó, l'artífex principal que ha actuat, en aquest muntatge, com a meritori traductor entre la cançó de Mas i la música de la cobla barcelonina. L'actuació va continuar amb un Roger Mas, ja al capdavant i mans a la guitarra, interpretant cançons dels seus anteriors discs com L'home i l'elefant, Si tu m'ho dius ..., Valent com la lluna, i estrenant temes com Emboscat, creat per a un documental televisiu que properament veurà la llum. Amb la noucentista Caminant, de l'incommensurable Verdaguer, l'amorosa Michela, interpretada amb italià per Mas al piano, i el sublim i dolç Si el mar tingués baranes-clos amb un crescendo brutal de la poetessa d'Ivars d'Urgell Maria Mercè Marçal-, el concert va marcar un dels seus primers punts d'inflexió, àlgids, il·luminats i d'una bellesa pura.

Després d'El dolor de la bellesa (en el qual Mas, al final de la cançó, es va retirar humilment de l'escenari per donar tot el protagonisme al portentós solo de trompeta) i del divertit El vals de la Ginesta, dedicat a un bar de Berga, va començar l'apartat que el mateix cantautor solsoní va definir com "el Pi de les Tres Branques musicals", on es van interpretar, amb un nivell altíssim, diverses peces fonamentals de la cultura europea. Des de la germana Muixeranga, passant per la italiana Amore che vieni, amore che vai, la gallega Negra sombra, la francesa L'aigle noir (amb un Mas prodigiós, abduït, esplèndid i pràcticament enlairant-se de l'escenari), la basca Haika mutil i la castellana La bien pagá. En aquest bloc, es va sentir el Mas més crooner, en diferents idiomes, fent gala de la seva singularitat vocal, i també el cantautor més patriota, amb comentaris a favor de la identitat catalana.

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi van encarar la recta final del concert amb les peces Oda a Francesc Pujols, Canta, Maria, El Testament d'Amèlia i The Holy Thorn (o el que és el mateix, LaSanta Espina), i un "visca!" que encara ressona pels carrers empedrats de Solsona. El disc que sortirà de la gravació d'aquests tres concerts es presentarà el proper 24 de març a l'Auditori de la capital catalana. La proposta atrevida, salvatge, arrauxada, culte, èpica i nacional de Roger Mas ha demostrat que està llesta per iniciar una gira triomfant.