La forja escultòrica de Gerard Mas, entre les millors del món

PEPA MAÑÉMANRESA Per a Gerard Mas (Bagà, 1982) "és tot un honor" haver estat escollit per participar en la segona edició del concurs d'escultura Il camino delle Opera d'Arte in Ferro, que des d'ahir i fins demà se celebra a Capri Leone, població de Sicília (Itàlia). Ho diu així perquè la selecció agrupa els 20 forjadors més interessants del moment: els organitzadors els van anar a buscar a Stia, població a prop de Florència, on va tenir lloc la darrera edició del campionat del món de la forja escultòrica, que va aplegar uns 120 participants. Així, entre els vint concursants a Sicília, hi ha els tres primers classificats del campionat del món i forjadors d'arreu: Anglaterra, la República Txeca, Israel, Rússia, els Estats Units, Finlàndia... Els únics representants de l'estat espanyol són el baganès i Jordi Illamola, de Torelló.

Mas, que té una empresa de serralleria anomenada Acertec a Bagà, va començar a participar en concursos el 2009. Fins ara, però, quan anava a Itàlia, on hi ha les millors escoles de forjadors, havia viatjat amb les seves eines: el martell, les escarpes... ja que en els concursos en què participava havia d'executar les peces al lloc en tres hores de temps i sobre una temàtica concreta. En aquesta ocasió, la temàtica és lliure i es pot fer una peça més gran (la seva peça figurativa a l'estil de Subirachs fa 2,20 metres), ja que ha pogut fer-la al seu taller i li ha dedicat tres mesos, tot combinant-ho amb la seva feina diària. L'escultura la va enviar a Sicília el 21 de desembre passat i, amb les altres obres participants, quedarà instal·lada al poble de San Salvatore di Fitalia i serviran de dinamitzador turístic de la regió. En el concurs es concediran tres premis, valorats en 5.000, 3.000 i 1.000 euros.

El baganès, que acostuma a viatjar de taller en taller per Europa per conèixer la metodologia de treball de diferents mestres, considera que la participació en concursos és "una autèntica escola, ja que aprens moltíssim en veure les tècniques que desenvolupa cada artesà". Per això, sense pensar en el resultat del concurs, ja espera la tornada: "per arribar i, gairebé sense dormir, tancar-me al taller tres dies per practicar el que m'ha sorprès. És el que sempre em passa i el que sempre m'ha de passar. És una classe magistral".