Jaume Plans (Sant Fruitós, 1967) ha estat el guanyador del 2n Premi de Recerca Riu d'Or que concedeix l'Ajuntament de la seva vila natal pel treball Història de les masies, les famílies i el territori de l'antiga parròquia de Sant Iscle de Bages (segles X-XX), un guardó que li proporcionarà una recompensa econòmica de 2.500 euros i la publicació de l'obra dins la col·lecció Quaderns Monogràfics Locals, prevista entre aquest mes de gener i el febrer.

"Amb aquest treball he volgut recuperar el passat històric d'un territori, d'unes masies i dels seus habitants", explica Plans, "així com la toponímia actualment desapareguda i la vigent i els fets històrics, socials i econòmics més rellevants que han fet avançar i mirar endavant la població". Sant Iscle de Bages forma part del terme municipal de Sant Fruitós i és un indret de reconeguda bellesa que s'ubica entre la urbanització de Pineda de Bages i el camí de la Sèquia que va de Balsareny a Manresa. El perfil inconfusible del campanar de la seva església romànica converteix l'estampa en una de les més carismàtiques del pla de Bages, visible des de molts punts d'aquesta extensa àrea de la comarca.

Sant Iscle és documentat des de mitjan segle X, i va arribar a ser una de les nombroses parròquies de Sant Fruitós de Bages, juntament amb Santa Maria de Claret, Sant Genís de la Vall dels Horts, Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Benet de Bages. D'aquestes tres darreres, com apunta Plans, hi ha fets "estudis històrics de llarg recorregut", però fins ara mancava una recerca sobre Sant Iscle, que acull un celler d'elaboració vinícola des de principi del segle XIX, de la denominació d'origen Pla de Bages. Cada juliol, a més, l'indret és l'escenari on se celebra el Festival de Música Clàssica.

Tal com explica Jaume Plans, "Sant Iscle dóna nom a un indret específic del terme antic de Manresa, però també des de l'edat mitjana a una parròquia amb uns límits determinats. És a partir d'aquest moment quan apareixen els primers testimonis escrits que permeten seguir l'evolució de la població d'aquest lloc fins al present". Una tasca que, en paraules de l'historiador, ha estat "feixuga", ja que han estat necessaris "anys d'investigació, de buidar i triar centenars de documents antics de diferents arxius i d'ajuntar un gran trencaclosques".

L'obra de Plans abasta un ampli ventall d'àmbits temàtics referits a Sant Iscle. "La devoció al patró o patrons de la parròquia, Sant Iscle i Santa Victòria, la toponímia antiga i moderna del territori, el paper de l'orde religiós de la Comanda de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem com a senyor principal del castell, l'estudi cronològic dels masos, l'estudi més específic de la quotidianitat dels seus habitants, la vida i la mort, l'entorn agrari del territori...", assenyala l'investigador fruitosenc. I afegeix que "aquesta és la base i els punts clau sobre els quals s'estableix el treball de recerca que ha de servir per conèixer la història d'aquesta antiga parròquia".