El quart disc d'estudi dels barcelonins Rosa Luxemburg es presenta com un "gir" en la història del grup. 'Classe Mitjana' (Zeppo Records, 2011) està concebut com una "novel·la musical" que narra una única història a través de les seves cançons, acompanyades d'il·lustracions que conté el llibret. La narració mostra el vessant més extrem dels efectes de la crisi econòmica, i posa en entredit la presumpta estabilitat del treballador assalariat en aquests temps. En una entrevista a l'espai radiofònic 'En clau de Cat', produït per l'ACN, el cantant i guitarrista Pol Fuentes assegura que el disc representa un "canvi sonor i estètic" dins la trajectòria del grup que es va gestar al llarg del 2011.

Rosa Luxemburg és un dels pocs grups catalans d'avui amb prou memòria musical per declarar-se hereus de la tradició musical de l'Ona Laietana, que va emergir als anys 70. L'esperit contracultural i rocker d'aquells grups (Música Urbana, Secta Sònica, Pau Riba, Orquestra Mirasol...), diuen, és encara una font d'inspiració per a ells.

Amb set anys de trajectòria i quatre discos editats, Rosa Luxemburg arrisquen amb un nou disc que és, en paraules seves, una "novel·la musical". 'Classe Mitjana' és el títol gens arbitrari per una història dramàtica que té com a protagonistes un inspector de policia i el seu amic de la infància que s'acaba de suïcidar.

La història va ser pensada durant i per l'any 2011, "un moment en què potser hi ha hagut més sensació que s'acaba el món", explica Fuentes en referència als efectes de la crisi econòmica. Amb la narració, el grup ha volgut incidir en els aspectes "més psicològics" i socials d'aquesta crisi, més enllà de la descripció estadística del fenomen i fent èmfasi en conceptes com la crisi de valors. "Hi ha una clara crítica social darrera el disc", afirma Fuentes.

La presentació de 'Classe Mitjana' encara es farà esperar setmanes o fins i tot mesos. L'explicació és que el grup vol oferir una posada en escena que estigui a l'alçada d'un disc ambiciós en el fons i en la forma.

El canvi "sonor i estètic" que representa el nou treball de moment està gaudint de l'acceptació del seu públic. Fuentes fins i tot ironitza respecte l'opinió d'alguns seguidors, que se li adrecen per comentar-li que, "ara sí", els agrada el grup.

Més enllà de pensar en el concepte i la forma del nou disc, Rosa Luxemburg es va esprémer a fons al llarg de tot el 2011. Durant aquell any el grup va anar penjant, una a una, versions de cançons pròpies preexistents així com algun 'single' de 'Classe Mitjana'. "Això ens va servir per revisar l'estil i en van sortir moltes idees pel nou disc", revela Fuentes.

Darrera d'aquesta hiperactivitat, però, hi ha encara una altra explicació que demostra l'esperit crític del grup. Així ho resumeix el seu cantant i guitarrista: "Hi havia una preocupació en veure com cada cop el consum de música es fa més per cançons (i no per discos), i ens semblava que no podia ser que estiguéssim fent discos perquè tota la indústria funciona amb base això, però en canvi, que finalment del disc només se n'escoltin dues cançons".