La ciutadania dóna l´últim adéu a Tàpies

SUSANA PAZ BARCELONA
"A Tàpies li hauria agradat. I ho hauria agraït". Amb un punt d'emoció continguda i molta gratitud visible en el rostre. Així definia ahir la directora de la Fundació Tàpies, Laurence Rassel, l'incessant moviment que a fora, però sobretot a dins, es vivia a la seu artística de qui ha estat un dels noms cabdals de l'art del nostre país. Antoni Tàpies va morir dilluns als 88 anys, i ahir prop de 3.000 persones van acostar-se a la Fundació Tàpies, que va decidir obrir les portes. Per recordar l'artista i veure de prop la seva obra. La mort d'un geni té això: les dosis de reconeixement i les de curiositat. Segurament, però, el d'ahir va ser, per popular i inesperat, l'homenatge que hauria volgut un dels mestres de l'avantguarda. S'està preparant l'institucional, però el d'ahir obeïa a l'espontaneïtat i subratllava, segons Rassel, el vincle d'un artista amb "la ciutadania" i el propòsit d'homenatjar-lo. El dir-li adéu.
La decisió d'obrir les portes de la Fundació Tàpies -aquests dies tancada pel muntatge d'una nova exposició permanent- es va prendre dilluns, a darrera hora, quan el telèfon de l'entitat no parava de sonar amb trucades d'arreu del món: de Nova Zelanda al Japó, un cop es va anunciar la mort de l'artista català. "Aquí, a Barcelona, Tàpies hi és. Però la seva mort ha fet que a nosaltres mateixos se'ns posi més de relleu el llegat únic, l'empremta que deixa en l'art", explicaven ahir des de la fundació.
Retirar l'exposició temporal inicial i substituir-la per obres de Tàpies es va revelar la decisió més encertada. I va provocar, en el moment de l'obertura, a primera hora de la tarda, llargues cues. I és que, segons Rassel, "ha estat la gent la que s'ha volgut reunir per reconèixer Tàpies". Passejant entre les seves obres o senzillament esperant el seu torn per signar en el llibre de condol (a les 7 de la tarda, ja n'hi havia dos per estalviar temps). Les portes obertes, que continuaran avui tot el dia, van portar fins a la Fundació Tàpies curiosos, sorpresos estudiants, i respectuosos visitants: "alguns hauran vingut per primer cop; d'altres tornaran per expressar el seu sentiment cap a l'artista, però el que preval és que s'interroguen sobre la relació que s'estableix amb l'art", reflexionava Rassel. Una manera de mostrar que "la Fundació Tàpies ha estat i està oberta a la gent". Una forma d'homenatge: a mig camí del "silenci" per la pèrdua de la persona i de la "celebració" per la immortalitat de l'obra.
Els flaixos en les signatures i missatges de condol se'ls van endur les autoritats, i sobretot un expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall (amb T de Tàpies + T de Teresa=TOT. Maragall, Diana). I també un quadre, Terròs (vegeu pàgina 34), una peça que la família de l'artista va portar a primera hora del matí. Un autoretrat de la mort que mai no s'havia penjat a les parets de la fundació. El públic té l'artista; la família l'incinerarà avui "en la més estricta intimitat". Com en la vetlla.