una gala pobrA per A un bon cinema català

ESTEVE SOLER L
a cerimònia dels Gaudí d'enguany no ha reflectit l'excel·lent collita de pel·lícules nominades ni el talent dels seus votants. Però comencem pels elements positius, que són els més importants. Les grans guanyadores, Mientras duermes i Eva, són dos títols magnífics que demostren la bona salut del cinema català. La primera ratifica Jaume Balagueró com un dels grans noms del thriller terrorífic a nivell internacional i, de fet, es va endur premis més rellevants que cap altra, com el de direcció, guió, actor protagonista i pel·lícula de parla no catalana. En paral·lel, Eva va acaparar sobretot consideracions tècniques que evidencien el seu gran mèrit com a miracle dels efectes especials intel·ligents, que situen la qualitat d'aquest títol a l'alçada de qualsevol d'imaginable.
Si sumem a tot plegat els guardons obtinguts per la producció impecable de Bruc, podem deduir fàcilment que els premis Gaudí van saber repartir-se entre els seus merescudíssims nominats. També s'ha de posar èmfasi en els savis discursos d'acceptació de molts dels premiats, destacant els de Vicky Peña -que va reivindicar la cultura com a vehicle entre generacions-, Pere Portabella -elogiant Tàpies i els bons avenços informàtics- i Mireia Ros -preguntant-se si l'arquitecte Gaudí veuria positivament les alteracions que pateix Barcelona.
De fet, el mateix Gaudí segurament també s'hauria enutjat en veure en què s'ha convertit la cerimònia que porta el seu nom. L'ambició de fer una gala musical amb pressupost reduït va passar factura perquè els models que copia -els dels Oscar- són inabastables. El guió arribava a ser contradictori per la seva crítica a la petitesa dels premis combinada amb grans moments de reivindicació impostada. El text va fallar en la seva pretensió de ser punyent i còmic, com si es tractés de fer una versió local del Ricky Gervais dels Globus d'Or, i va trobar un públic hostil a les seves gràcies i, fins i tot, la productora Isona Passola va posar en dubte la seva qualitat damunt de l'escenari. En conseqüència, els presentadors, Xavi Mira i Alba Florejachs, no van poder lluir les seves habilitats enmig d'aquest context tan artísticament pobre, malgrat la seva bona predisposició.
Potser la gala s'hauria d'haver replantejat per reflectir modestament els temps de crisi en què vivim i que van fer que molts dels agraïments giressin al voltant de la importància de les subvencions i de la bona feina realitzada per TV3 i la seva directora, Mònica Terribas. De fet, tant el President Artur Mas com el conseller de Cultura Ferran Mascarell van escoltar nombroses crítiques a les retallades i les polítiques realitzades des que han arribat al poder. En tot cas, si bé aquest any el cinema català no ha sabut visualitzar el seu talent a través d'una gala de premis, sí que demostra posseir un gran grup de professionals -molts de pertanyents a les novíssimes generacions?-, que fan pensar que el futur del setè art català és esperançador. Cal reivindicar-ho.