Q

uè li va passar pel cap a Peter Pan abans de marxar volant cap al país de Mai Més? Segurament, l'única persona autoritzada a desvelar l'interrogant és el creador del simpàtic personatge, l'escriptor escocès James Matthew Barrie. Però David Villarreal (Navarcles, 1994) és prou imaginatiu per escriure ell mateix la resolució del dilema i prou agosarat i emprenedor per convertir la resposta en una obra de teatre musical, un projecte alçat des de zero amb una particularitat que el fa únic i sorprenent: la gran majoria dels participants són menors d'edat. De fet, l'autor del text i, alhora, director de l'espectacle no en farà 18 fins al mes vinent.

Villarreal no s'acoquina fàcilment. Quan estudiava 4t d'ESO a l'institut de Navarcles i va plantejar de fer una obra de teatre per recollir fons per a la sortida de final de curs, suggerint el nom de La bella i la bèstia, incredulitat i rialles van saludar la iniciativa. Però tres funcions i sis-cents espectadors van pagar el viatge a Berlín a tots els alumnes del curs. "Vaig treure escenes i personatges, vaig simplificar l'obra fins a deixar-la en una hora", explica el David, que l'any següent va repetir l'operació amb El rei lleó. Per això, quan unes setmanes després va fer una crida per posar dempeus una creació pròpia, el correu se li va omplir de voluntaris. "Vam fer un càsting i tot, a principi de juny, amb quaranta-quatre inscrits que s'havien après un monòleg i estaven disposats a fer les proves", afirma.

Nens perduts -produït per Bah, l'entitat de teatre juvenil sense ànim de lucre de la localitat- s'estrena aquesta nit i els nervis són a flor de pell. L'obra presenta un nen, Peter, fill d'una família de la burgesia britànica, que sent re- buig per la responsabilitat laboral que li vol adjudicar el seu pare quan compleix els 14 anys. Per això, s'escapa i se'n va a viure un grapat d'aventures en les quals no hi falten mags, bruixes, amics, amors, odis, pocions, collarets i, fins i tot, Hansel i Gretel. "És tot plegat pura invenció meva", assegura Villarreal, que es va inspirar a partir de la lectura d'una notícia sobre "la síndrome de Peter Pan, aquesta generació d'adults que no volen créixer. Jo, llavors estava a punt de fer 17 anys i vaig pensar que en poc temps en tindria 18 i em vaig plantejar els pros i els contres de la responsabilitat que has d'assumir quan et fas gran. I vaig entendre aquests Peterpans". L'espectacle que es podrà veure aquest cap de setmana i el següent al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas té una durada de dues hores i quart, amb entreacte inclòs. A l'escenari evolucionaran una vintena d'actors -amb Eloi Valls (Peter) i Berta Capdevila, Mariona Rafart, Sònia Catot, Alba Prinz i Laura Velasco (els nens perduts) en els papers principals- i una desena de ballarins, que interpretaran les coreografies d'Aida Compte i Clara Puig. La música original ha estat composta i tocada per les bandes bagenques Brit i The drop's i els joves músics Pere Tió, Adrià Bravo i Oleguer Puig. "Ens vam plantejar que hi hagués música en directe, però al final vam gravar les peces en un disc compacte, en un estudi casolà i fent la instrumentació per ordinador", diu Villarreal.