Apriori podia semblar que el que es representava aquest cap de setmana al Teatre Auditori Agustí Soler i Mas era una obra de teatre d'aquelles que munten les escoles per al final de curs. L'edat dels protagonistes, amb un director de 17 anys (David Villarreal) i actors menors d'edat, feia pensar en un espectacle amateur sense gaire història més que el pur entreteniment familiar. La sorpresa, però, va arribar quan es va alçar el teló i, durant les dues hores següents, el públic que dissabte omplia pràcticament l'auditori va poder presenciar una obra de teatre professional de cap a peus. L'equip de joves de Navarcles i comarca van brodar Nens perduts, un musical produït per Bah (l'entitat de teatre juvenil de la localitat) amb text, guió i música original.

Amb la boca oberta, es van quedar els assistents en veure un espectacle molt treballat, amb esquetxos creatius i detalls de qualitat. La seva posada en escena va ser igualment meritòria, aprofitant i optimitzant convenientment els espais, traient suc de cada racó de l'auditori i proposant un format de teatre-musical dinàmic, amb un rerefons creïble i reflexiu, dirigit amb mestratge.

A les 7 de la tarda tot estava a punt. Corredisses pels passadissos, nervis entre bambolines, últimes ordres de l'equip... i Nens perduts arrenca. La història se centra en un grup de menuts que viatgen al país del Mai Més. Allà passen per un munt d'aventures, on apareixen indis, pirates i una bruixa, entre d'altres, amb un protagonisme per al Peter, que té 14 anys i no es vol fer gran, i la Gretel, que busca el seu germà. El text és amè, amb espais per a la diversió i d'altres per a la nostàlgia. La música hi té un paper destacat i els balls, amb música composta pel mateix equip (amb la col·laboració de grups bagencs), van oferir una coreografia animada, tot i que, a voltes, poc coordinada.

Malgrat alguns petits i comprensibles inconvenients, i una segona part artísticament més complexa, l'espectacle va arribar a la seva fi de forma excel·lent i amb un missatge, pels altaveus, solidari, recordant els "vertaders" nens perduts, aquells que "no han pogut viure una infància com nosaltres". Els aplaudiments del públic, com no podia ser de cap altra manera, van ser generosos.

Amb aquest musical, tal com pretenia el seu creador (David Villareal), es va demostrar "la força que tenim els joves per impulsar projectes sols" i va convertir-se també en "una crítica a totes aquelles persones que creuen que els joves només miren la tele".