Ulleres de pasta negra i pantalons vermells. Fa segon de batxillerat artístic al Lluís de Peguera. Al navarclí David Villarreal, que el 30 d'abril farà 18 anys, se li escapa el somriure. Content i, alhora, aclaparat. El musical Nens perduts, escrit i dirigit per ell i que dissabte es va estrenar a Navarcles, ha estat un èxit. Les dues darreres funcions, el cap de setmana, tenen les entrades pràcticament exhaurides. Imagina't està interessat a importar la proposta, i l'interès mediàtic del projecte, volgudament creat per menors de 18 anys, comença a cridar l'atenció.
L'has feta grossa!
Només volíem fer teatre, i després de dos musicals adaptats, La bella i la bèstia i El rei lleó, vaig pensar en un musical original.
I no és més divertit jugar a la Playstation?
Mira, això em fa molta ràbia.
El què, la pregunta?
Que hi hagi la convicció que els joves no estem preparats, que no fem res, que ens passem el dia al carrer, o mirant la tele... Quan vaig plantejar fer La bella i la bèstia, a 4t d'ESO, els adults em van demanar: què dius que vols fer?
No et van prendre seriosament.
No. De fet es van fer un fart de riure. Però mira!
I has volgut demostrar que això no va així?
Exacte. Tenim potencial, i el musical vol ser una crítica a tothom qui generalitza i es pensa que ens pot posar a tots els adolescents a dins del mateix sac. Fins i tot ho vaig escriure al fullet que repartim de l'obra.
Contestatari?
Que sigui menor d'edat vol dir que no puc fer depèn de quines coses? M'emprenya. Hi ha gent de 24 anys que és una incompetent, però ja és major d'edat i se li pressuposa que té la capacitat que tu, per tenir-ne 17, et falta. Ha estat una mostra de força. Demostrar que som capaços d'impulsar projectes nosaltres sols. Després, sortiran millor o pitjor, però els podem fer i despertar emocions.
Com es convenç 30 persones perquè facin teatre perquè sí?
La majoria ja havíem estat junts a La bella i la bèstia i a El rei lleó. I jo confiava en el projecte!
I ells en David Villarreal?
Segurament. Són bona gent.
Com se t'acut pensar en fer un càsting?.
Per cridar l'atenció i per provar d'apujar el nivell de la interpretació amb gent nova. Es van presentar joves de Sant Fruitós i de Manresa que estudien teatre musical. I crec que això ha estat part important de l'èxit que hem tingut.
Alguna condició?
Que no haguessin complert els 18 anys.
Us ho heu passat bé?
I tant! Això és el primer. El 31 d'agost vam fer la lectura del guió, i des de llavors, assajar i assajar.
I has patit?
Sí. I mira que tothom s'ho ha pres molt seriosament. Però des de la ignorància no saps on t'estàs ficant i m'han hagut de frenar: ja tenia els 12 músics per tocar en directe!
Dius que vols fer Comunicació audiovisual i Periodisme?
Sí, a Lleida, perquè la nota de tall és un 7,5 i crec que arribaré a tenir aquesta mitjana.
Doncs jo ja et feia buscant plaça a l'Institut del Teatre per estudiar dramatúrgia!
No. No em vull tancar. I és que, de fet, tot plegat prové dels curts.
Dels curts?
El primer vídeo el vaig fer quan anava a 5è de primària, amb uns amics, i des de llavors n'he fet sempre, alguns de premiats.
Tot és possible?
Aquesta fa pinta de ser l'última pregunta, oi? Jo crec que sí, que tot és possible, perquè si no ho penso ara...
No et pujarà l'èxit al cap?
Espero que no! Els profes estan flipant... i jo també.
