E

mmetzinades són les paraules que embolcallen la seducció del maltracte, enverinades les garanties de protecció dels abusadors, cruels les llàgrimes de les víctimes i atenta la mirada dels cent quaranta alumnes de 4t d'ESO de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada que ahir a la tarda van escoltar Maite Carranza, convidada de luxe a una trobada amb els joves lectors de la novel·la Paraules emmetzinades que li va valer el Premio Nacional de Literatura Juvenil. Una obra valenta que proporciona un altaveu a la punyent problemàtica de l'assetjament sexual als infants.

"Sobretot, estimeu-vos molt". La frase amb què Carranza va cloure la seva intervenció va alliberar l'alè contingut de l'auditori, que durant mitja hora va escoltar de boca de la seva protagonista el procés de creació d'una novel·la intensa, dura, elaborada per remoure consciències. Bàrbara Molina és una noia de 15 anys desapareguda però no oblidada. Quatre anys després, noves pistes semblen aportar una espurna de llum al misteri i descabdellen la trama de Paraules emmetzinades, l'origen de la qual es remunta a dues dècades enrere, quan l'escriptora i guionista barcelonina es va començar a interessar pel tema dels maltractaments. Tot i que inicialment va pensar en escriure el text per a un film, al final va entomar el repte de convertir la seva llarga recerca en una ficció adreçada al públic juvenil, aparentment aliè a aquest perfil de narracions.

Els casos esfereïdors de Natasha Kampusch i Elisabeth Fritzl, nenes segrestades durant anys i convertides en esclaves sexuals pels seus captors, van servir Maite Carranza per posar noms i cognoms reals a l'explicació dels motius i els esdeveniments que la van acompanyar durant el procés d'investigació, previ a l'escriptura. L'autora va posar els alumnes sobre la pista dels cercles viciosos que acorralen les víctimes: la seducció inicial, el suposat amor de l'home cap a la dona, del segrestador cap a la noia, la progressiva manifestació explícita del sentiment de possessió de la vida de l'altra, el maltractament verbal i, al final de la funesta cadena, la violència física, que "pot acabar en mort".

No en va, Carranza va advertir que "des de joves, tots els nois i totes les noies han d'entendre que són iguals", i que si aquells qui crèiem estimar "fan por", és que "alguna cosa no funciona". Tota una lliçó de qui per un dia va entrar a l'aula, investida de l'aura de l'artista compromesa amb la societat.