´Estic viva´ comença a caminar

DAMIÀ VICENS | MANRESA L'obra de teatre Estic viva, ideada per les germanes de Santpedor Marina i Anna Òrrit es va estrenar dissabte al vespre a la Sala Petita del Kursaal de Manresa. Un cop consumat el debut, l'objectiu és ara que l'espectacle comenci a tenir un recorregut propi i que el seu missatge d'homenatge a la condició femenina pugui arribar als teatre de diferents localitats.

Sense pràcticament cap butaca buida, el muntatge va captar l'atenció dels espectadors durant els 55 minuts d'espectacle, en el qual la música hi va tenir un paper fonamental a través d'unes partitures agraïdes.

L'actriu Clara del Ruste, acompanyada pels dos músics, Anna Òrrit (flautes) i Enric Pinazo (clarinets), van aparèixer sigilosament de darrere la sala, enmig d'una atmosfera enigmàtica. Amb sons tenebrosos, els tres artistes es van dirigir cap a l'escenari, on hi havia un decorat senzill, però igualment misteriós, amb dues cadires gegants i una pantalla. El suport audiovisual va ser una altra de les característiques del muntatge, que es basa en el relat de cinc històries obscures sobre dones d'arreu del món traïdes i ferides pels homes.

Amb els dos músics asseguts, l'actriu Clara del Ruste es va endur tot el protagonisme escènic. Mentre de la flauta i el clarinet en sorgien notes evocadores, Del Ruste anava representant els esperits femenins amb un text curull de detalls poètics ambientats en cinc continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Asia i Oceania. Cada història es cloïa apagant i encenent una espelma.

La posada en escena va ser bastant estàtica i monòtona, fet que va suposar que en alguns moments l'espectacle resultés poc dinàmic. Tota l'atenció se centrava en els relats foscos, que invocaven els esperits de cinc dones que havien habitat el món dels vius anys enrere, a través de llegendes i contes populars, alguns dels quals semblaven inspirats en l'estil de Poe.

Les sensacions i les emocions embolcallaven les històries, ambientades en les diferents cultures i músiques dels cinc continents, davant d'un públic atent. A través de figures mitològiques i altres elements malignes, l'obra mostrava l'esperit seductor i temptador però també pervers i maltractat des d'una òptica femenina.

La veu elàstica de Clara del Ruste, amb el suport de la solfa, de la pantalla i d'alguns text enregistrats en àudio, van transportar els assistents per universos fantàstics, irreals, tètrics i inquietants, amb l'objectiu de fer reflexionar sobre els arquetips femenins, condemnats, des de sempre, per una mirada masculina.