Dolors Riera i Grau. Filla d'Avià i cuinera jubilada que en sap tant de crims com d'estofats. Esteve Ruscalleda. Nascut a Berga, fill de forner, inspector del jutjat de la capital berguedana, i amb un secret que li ha fet tornar blancs els cabells. La Dolors prové de la ploma del periodista Miquel Giménez (Barcelona, 1959); i l'Esteve, de la imaginació de la debutant Marta Banús (Barcelona, 1949). El dolç moment que viu el gènere negre al país ha traspassat l'habitual escenari urbà i ha provocat una descentralització que ha arribat als escenaris berguedans. Avís: amenaça de quedar-s'hi.

Què té el Berguedà per convertir-se en un escenari criminal? L'estreta relació de Miquel Giménez amb la comarca i la seva gent i una frase que Sherlock Holmes diu a Watson posant en relleu que els paratges més isolats són els més idonis per cometre crims, van fer bullir un caldo de cultiu per signar la primera incursió en el gènere del periodista barceloní, Val més matar un home que perdre un bon costum (A Contravent, 2012). Amb una Miss Marple berguedana que té més a veure "amb el Pare Brown del novel·lista anglès G. K. Chesterton que amb la racionalitat matemàtica del Holmes de Conan Doyle". En un altre sentit però, també, atrapada per l'escenari, Marta Banús i el seu fill van visitar, un diumenge, la colònia Cal Vidal a Puig-reig. I allí "clamant al cel", explica Banús, va trobar el paratge ideal per ambientar el seu debut en la literatura i en el gènere negre, El safareig del morts (Columna, 2012). Un ambient clos i una tona de secrets per a Esteve Ruscalleda, amb un cognom prestat de la famosa cuinera i inspirat en un capellà que l'autora va conèixer fa dècades. Distingit i irònic i amb paral·lelismes a Guillem de Baskerville d'Umberto Eco.

Per a Banús, "qualsevol lloc, sigui el Berguedà o no", és susceptible de ser l'escenari d'un assassinat. En el seu cas, les colònies Cal Vidal i Viladomiu Nou i Vell, de Gironella, s'han transformat en la fictícia Can Bartet. Per a Giménez, el Berguedà és un escenari "ideal", començant pel Pedraforca. La negra de comarques és, també, un símptoma de normalització: "amb l'editor compartim una idea de país. I si volem ser un país normal hem de poder fer i llegir novel·les normals", assegura Giménez. I això vol dir, una narració ambientada en una comarca del país i, al darrere, una escriptura que vol reproduir les frases i els mots concrets del lloc on passa l'acció. De fet, el títol de cada capítol és una dita popular per a un "thriller pagès" que concilia l'aspecte social del gènere. Més costumista és l'obra de Banús, que voldria continuar amb l'inspector Ruscalleda, però, probablement, amb un nou escenari: "m'agrada explicar mons", confessa l'autora. La senyora Dolors, en canvi, té vocació de continuïtat. Giménez ja ha començat a escriure el segon cas de la sàvia cuinera jubilada.