El Clam li entregarà demà el premi Pere Casaldàliga. Què significa aquest guardó per a vostè?

És una satisfacció personal i, sobretot, m'agrada que el premi es digui Pere Casaldàliga. Perquè malgrat que no el conegui personalment, per mi és un referent vital, és una persona entranyable, d'un cristianisme compromès. I a la gent que gira al voltant del Clam la conec, he estat al festival diversos cops, i els agraeixo que m'honorin.

Els organitzadors del festival navarclí el premien perquè falten veus com la seva davant les retallades. Per què ens venen que no hi ha alternatives?

Jo veig alternatives a tot arreu. Quan un govern diu que cal retallar és perquè els ingressos no són prou bons o perquè les despeses són inadequades. A nivell català: per què el gener va suspendre l'impost de successions (55 milions d'euros) i l'agost es va posar amb les pensions de renda mínima, i va deixar de pagar 55 milions als més necessitats? I això són quantitats menors. Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra quantifica que el frau fiscal de l'estat espanyol és de 80.000 milions d'euros. Si es recuperessin es podrien apujar les pensions. Però no hi ha voluntat de buscar els diners.

Entre les despeses inadequades hi ha els 2.370 milions d'euros que l'estat pagarà enguany en contractes d'armament?

No em cansaré de dir que la despesa militar és inacceptable. Són 52 milions d'euros al dia. Segons els pressupostos de l'estat, la despesa de Defensa és de 26.000 milions. Però l'OTAN va denunciar que s'amaga la despesa militar en altres ministeris. I així es dobla. Ho trobo incomprensible: no hi ha enemics a la vista. I tampoc no s'haurien de destinar tants diners a la salvació de bancs.

Hi ha retallades en educació, en sanitat... Per què paguen sempre els mateixos?

També s'ha retallat en defensa, però en una proporció més petita. És la mostra que tenen més força els militars, que els mestres o que els metges. I de la força de la banca no cal ni parlar-ne: Merkel, Obama i, per descomptat, Rajoy estan 100% al seu servei.

El darrer llibre que ha publicat és Diguem prou! (Angle, 2012). Com es fa perquè la societat digui prou col·lectivament?

S'ha de començar per tenir una informació com cal, perquè la majoria de vegades és equivocada. Sobre la nacionalització de Repsol YPF per Argentina, en cap gran mitjà es deia res sobre les malifetes ecològiques de l'empresa, que no pagava el petroli com pertocava... I sobre els pirates somalis, fa 30 anys que em moc en les ONG i sempre he sentit queixes a l'Àfrica que els pescadors espanyols s'emporten el peix i no paguen res. Per curar la societat, primer ens convé saber què passa!

I un cop informats...

Després, sense associar-nos no farem res! Del moviment del 15-M n'han sorgit grups de caràcter local que s'han mobilitzat per impedir que tanquin ambulatoris, per evitar desnonaments... La unió fa la força. I, després, calen actituds personals correctes: consumidors responsables, banca ètica, cooperatives, productes biològics... Això permetria, a títol individual, compensar un sistema poc adequat. Un kiwi de Nova Zelanda comporta 17.000 km de gasolina!

Però aquest és un canvi que va a poc a poc?

Hi haurà una empenta que l'accelerarà, i seran les condicions ambientals: cada cop hi ha menys petroli, més contaminació... Quan vegem les orelles al llop, llavors voldrem canviar de debò. Serà la natura la que se'ns rebel·larà. La consciència col·lectiva és difícil de canviar perquè els grans centres comercials imposen una dinàmica 100% diferent a la que estem dient.

635.721 aturats a Catalunya i 4.744.235 a l'estat. No hi ha feina o està mal repartida?

De feina n'hi ha, el que passa és que alguns en fem més del compte i altres en fan menys. No es pot pretendre que amb el progrés tecnològic recuperem les 8 hores de feina, n'hem de fer unes 6. Fa 10 anys a França es va fer una reforma laboral interessant: es va passar d'una jornada de 8 a 7 hores i en qüestió de dos mesos l'atur va baixar. Però això no es fa a l'estat espanyol perquè ni sindicats ni empresaris hi estan disposats. Els poders fàctics impedeixen que solucions òbvies es portin a la pràctica.