Jordi Savall: "Quan faig un concert és quan sóc més feliç"

Per a Jordi Savall, ser el primer català en rebre el Léonie Sonnning Music Prize 2012 significa poder "mostrar que tots podem arribar a fer coses a la vida, és igual de la cultura que siguem". "Catalunya té un potencial com qualsevol altre país i cultura, simplement hem de lluitar per les coses que creiem i per defensar el món que hem viscut perquè també té dret a ser reconegut com a tal", ha explicat.

"Una de les riqueses de la humanitat és la seva diversitat i en un món cada vegada més global és important que lluitem per defensar les coses que ens defineixen i ens permeten ser el que som", ha dit en declaracions a l'Antena Local Informatiu, produït per l'ACN.

Savall ha assegurat estar "molt emocionat i impressionat" de rebre aquest premi que han rebut personalitats tan rellevants en el món de la música com Igor Stravinksy, Leonard Bernstein i Benjamin Britten.

"Tinc la impressió que estic molt lluny d'aquests genis. Considero aquest premi un reconeixement a tot el que he fet amb la Montserrat al llarg d'aquests 50 anys i és això el que explicaré aquest vespre, quan la Montserrat hauria d'haver estat amb mi", ha dit el músic, que dedicarà el guardó a la seva esposa, Montserrat Figueras, traspassada el novembre passat.

"La Montserrat em va ajudar fins al punt que si vaig aconseguir una viola de gamba quan la buscava va ser gràcies a ella", ha explicat el música. Era l'època en què una jove Montserrat Figueras cantava a l'Ars Musicae i quan el director del grup va anunciar que buscava un solista ella va dir que en coneixia un "que tocava molt bé Bach". Va ser així com Jordi Savall i Montserrat Figueras es van conèixer "més a fons".

"Durant tota la vida la Montserrat ha estat la meva companya i no només en l'aspecte sentimental, sinó com a inspiradora dels projectes més importants que hem fet", ha assegurat Savall. Junts van fundar els grups Hespèrion XX-XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987), Le Concert des Nations (1989) i el segell discogràfic Alia Vox (1998). "Ho compartíem tot i realment és molt especial tenir una compenetració tan profunda amb una persona", ha afegit el músic.

"La música ens aporta tanta energia que et mou a llançar-te totalment a aquest món, quan faig un concert és quan sóc més feliç perquè comparteixo unes meravelloses músiques, que sovint havien estat oblidades, i les comparteixo amb un públic quasi sempre interessat i càlid. És un regal poder tenir la companyia de músics que ja són amics i un públic que ens segueix fidelment arreu del món", ha conclòs.