El president del Consell Nacional de la Cultura i els Arts (CoNCA), Carles Duarte, creu que "hauria de ser possible" que un escriptor català en llengua castellana pugui obtenir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, i admet que aquests autors "no són tractats justament ni aquí ni fora d'aquí". Duarte va realitzar aquesta manifestació en una entrevista amb l'agència Efe, i va reforçar la seva tesi dient que el guardó "no és un premi de literatura catalana".

Carles Duarte va anotar el cas d'Isaki Lacuesta, a qui s'ha premiat enguany amb el Nacional de cinema tot i que roda films en castellà. En l'apartat de Literatura, en canvi, els premis sempre s'han atorgat a escriptors que només escriuen en llengua catalana o bé a alguns que l'han alternat amb el castellà, com Joan Perucho, Pere Gimferrer i Carme Riera. N'han quedat exclosos autors com Ana María Matute, Juan Marsé, Eduardo Mendoza i Juan Goytisolo, tots ells nascuts a Catalunya.

El principal directiu del CoNCA considera que en aquesta qüestió "es barregen les qüestions acadèmiques amb les socials" i va reconèixer que "alguns d'aquests autors que escriuen en castellà a Catalunya no són tractats justament", ni des de Catalunya ni a fora. "Queden al mig, i sembla que des de determinats espais literaris espanyols se'ls considera autors catalans, i a Catalunya no se'ls acaba de reconèixer del tot". Segons Duarte, "aquest és un problema que s'ha de resoldre des de la cordialitat, el sentit comú i la generositat de tothom".

En paraules del president de l'ens, a Catalunya les institucions han de potenciar la creació cultural vinculada a la llengua catalana "perquè és la llengua que va néixer en aquest país", però va apuntar que "també hi ha d'haver un reconeixement com a propi del que és la realitat cultural expressada en castellà". Segons Duarte, "és veritat que el context no ajuda a desactivar aquestes prevencions i aquí hi ha responsabilitats molt compartides", i va afegir-hi una crítica al fet que hi hagi polítics que contribueixen "a generar escenaris de desconfiança col·lectiva i que després acaben pagant persones que no en tenen cap culpa". La cultura ha d'ajudar a aquest camí de concòrdia mitjançant "un esforç sincer de comprensió per construir ponts entre les persones i els pobles, perquè més enllà de les formes immediates hi ha l'essència" de les grans obres d'art.

Respecte als Premis Nacionals, que en l'actualitat es donen en 17 categories, Carles Duarte va anunciar que el CoNCA ha iniciat un debat intern i "treballa amb la voluntat de replantejar una mica aquests premis, perquè s'acostin a l'objectiu d'associar els guardons a l'excel·lència o capacitat de projecció simbòlica". En aquest sentit, va afirmar que "hi ha el risc que amb tants premis quedi diluïda la seva importància", i va avançar que en pròximes edicions "és possible que hi hagi menys premiats".

Carles Duarte va indicar que "no crec que arribem a reduir el nombre de Premis Nacionals de Cultura a un de sol, no arribarem a aquest extrem". Sense concretar xifres, va dir que "previsiblement el que s'imposa és una certa reducció i una visió més àmplia". Per això, pretenen que la projecció de Premi Nacional "vagi més enllà de l'acte de lliurament del guardó, i que el país situï els premiats en la condició de personalitats rellevants per a la comunitat".

En aquest sentit, els membres del CoNCA entenen que els premis han de tenir repercussió en els mitjans de comunicació, però també en l'àmbit social i educatiu "com a mínim durant l'any en el qual li és lliurat". El perfil dels premiats ha de fer que la seva concessió "sigui indiscutible", perquè la seva figura "no sigui percebuda com passa ara només pel seu sector, sinó que hi ha d'haver una visió dels Premis Nacionals de Cultura molt més transversal, i per tant s'ha de percebre com un premi a tot el sector cultural". Duarte va dir també que "tenim gent de primeríssim nivell internacional en la música, en les arts plàstiques, a totes les estètiques, clàssiques o innovadores". Unes figures que poden fer aquest paper, si bé el president del CoNCA és conscient que "per tal que els premis guanyin dimensió cal una bona gestió de l'impacte posterior, a mitjà i llarg termini, de la figura del guardonat".