´Faig servir colors vius per compensar la grisor de Manresa´

Artista. El pintor manresà no havia exposat mai en una sala pública de la ciutat. Un greuge que repararà "La pintura com a lluita", la mostra que presenta enguany per festa major el Centre Cultural el Casino, comissariada per Jaume Vidal Oliveras. Els quadres de gran format en són els protagonistes

TONI MATA I RIU MANRESA El traç difús de dos boxejadors submergits en el fragor agonístic del combat desplega un cabdal incontenible de potència visual al fons de la sala gran d'exposicions del Centre Cultural el Casino. Una tela de 2,10 metres d'alt i 3 m de llarg a la qual miren, des de les parets laterals, mitja dotzena de quadres de gran format que fan d'objectes gegants d'ús quotidià motius icònics fàcilment recognoscibles per l'espectador. La pintura de Joaquim Falcó (Manresa, 1958) és explosiva des de la concepció a l'exhibició i és en aquestes obres d'enormes dimensions on l'energia que les domina eclosiona sense frens. Fins a onze peces es podran admirar del 23 d'agost al 28 d'octubre a la mostra La pintura com a lluita, amb la qual l'Ajuntament fa ressò per primer cop de la trajectòria d'un dels artistes més internacionals de la ciutat.

Des de final dels anys 70 fins ara, els manresans l'hem vist en algunes galeries i sales privades. Però mai en un espai de propietat pública. Per ignorància, política, mala fe...?
No ho sé, de vegades sembla que els artistes locals no interessen. Amb l'anterior govern, jo personalment no hi concordava. Jo opinava, i si no era del seu gust ho deia igualment. No sé si això hi té a veure, però no m'importa gens. I si he de dir les coses, les diré igualment amb aquest govern. No tinc cap preferència.

Disgustat amb els polítics?
Jo aboliria el sistema de partits. La gent hauria de poder votar les millors persones per a cada feina.

L'exposició s'inaugura dijous vinent, a les 20 h, al Casino, amb entrada lliure per a tothom. Quin Joaquim Falcó s'hi podrà veure?
El comissari, Jaume Vidal Oliveras, ha volgut fugir de la imatge de pintor Pop-art que tinc.

La de l'artista que pinta ampolles gegants de Coca-cola?
Sí, potser aquest és un dels exemples més evidents. A mi m'agrada el plantejament del Jaume perquè jo no sóc això, o no només això. A les parets del Casino hi hem penjat obres que tenen aires més expressionistes.

Per què només hi ha instal·lat quadres de gran format?
Per les seves característiques, són peces que costa d'exposar, no caben a tot arreu. I les dimensions de la sala del Casino ho permeten. Són quadres que a Manresa no s'havien vist mai, realitzats durant l'última dècada. Vaig fer una tria inicial de 25 obres, que surten totes al catàleg, però la selecció final es va quedar en onze.

On ha exposat, darrerament, aquest tipus de peces? Són del gust del públic?
Els darrers temps s'han vist, per exemple, a la TolArt Galeria de Madrid, al Palau Montcada de Fraga (Osca), a la Galleria PivArte de Bolònia (Itàlia)... És un format agraït per a l'espectador, d'unes proporcions que fan que la persona s'hi endinsin vegi els detalls. Em trobo a gust fent quadres de gran format. Sóc una persona enèrgica, i la meva pintura també és així. No em veig seient davant del cavallet amb el pinzell, sóc un pintor de gest, esquitxades, traçades amples, ... llibertat.

La pintura és una lluita?
És la meva manera de viure-la, semblant a un combat. Per això, al centre de la sala hi ha una instal·lació escultòrica que simula un quadrilàter de boxa (Ring, 2012). És l'única obra que he creat expressament per a l'exposició. Jo m'enfronto a la tela gran amb una tècnica dinàmica, gestual. És una lluita que lliuro contra mi mateix i contra el llenç.

Perquè no ha volgut crear obres per a la mostra del Casino?
Ara ja no hi tinc tanta tirada amb el gran format, només per encàrrec. L'artista ha d'anar canviant, experimentant. I també hi ha un fet pràctic: les obres grans costen de vendre en els temps actuals, i ocupen més espai a l'hora de guardar-les al taller. Les peces exposades al Casino són una petita antologia d'obra recent que mostra una varietat d'estils, tècniques i temàtiques. N'hi ha que tenen la seva història, com Hamburgesa (2002), que s'havia d'exposar en una sala a Nova York. El projecte, però, es va suspendre per problemes pressupostaris.

Colors, expressió, ... i sempre elements figuratius?
M'agrada que hi hagi la referència figurativa, en la meva pintura. En els meus inicis, al començament dels 80, vaig estar un parell d'anys dedicat a l'abstracció pura i dura. Però em vaig adonar que allò només era decoració, no em deia res, només era per fer maco i prou, i vaig decidir incorporar l'element figuratiu al gestual. Sempre més m'he mantingut en aquesta postura.

D'on beu el seu gust per l'explosió de colors?
Als anys 70 em va tibar el Fauvisme, autors com Matisse. I aquest gust pel color sempre l'he tingut. Es pot dir que l'ús dels colors primaris és la meva marca de fàbrica.

En temps de crisi, sembla fins i tot un cant a la vida.
Fa uns dies vaig adonar-me que potser faig servir colors vius i primaris perquè visc en un ciutat estèticament bastant grisa. Suposo que ho faig per compensar-me a mi mateix d'aquest entorn que m'ha tocat viure. Curiosament, als Països Nòrdics o la Xina, un lloc que em va fascinar, els carrers són plens de colors. Els jardins, els rètols...

...carrers plens de façanes, cadascuna d'un color diferent...
Aquí, el paisatge urbà és molt avorrit. L'ésser humà està fet per apreciar els colors. El món no és negre, o gris, o marró. Això és una trista imposició de la cultura mediterrània. S'ha tendit a potenciar els negres, els grisos... colors seriosos, de dol. I en canvi, la gent mediterrània és tota una altra cosa. Però a l'hivern, tothom va negre. Als anys 70, veies anoracs vermells, verds...

Potser per això la seva obra agrada tant als nens?
Al capdavall, m'he adonat que aquesta exposició la faig per ells, que són els meus principals admiradors, per tal que la gaudeixin de prop. Hi ha escoles que treballen la meva obra, i quan em criden per fer una xerrada hi vaig. Quan em veuen, als nois els sorprèn molt que sigui un artista viu, o que no sigui un iaio amb barba.

Reproduint a gran tamany objectes com una bicicleta, una hamburguesa o una sabatilla esportiva se'ls fica a la butxaca.
El tema, per a mi, és una excusa per treballar la pintura que m'agrada. No pretenc donar missatges. La pintura és combinar colors de tal manera que et provoquin una emoció. I això val tant per a mi com per a l'espectador.

Feia vuit anys que no exposava a Manresa. Per què és tant car de veure a la seva ciutat?
No m'ha preocupat mai massa si exposo a Manresa o no. No puc dir que no em faci il·lusió aquesta mostra del Casino, per descomptat que sí. Però sobretot, me'n fa per la gent que sempre em diu que no té l'oportunitat de veure'm. Fins i tot gent que ha comprat obra meva, però que no pot anar a exposicions perquè les faig fora.

La seva anterior estada en una sala manresana data del 2004, en la ja desapareguda galeria Rua X d'Art que regentava la Carme Prat. Ha plogut molt des d'aleshores...
Des dels inicis he exposat en galeries ja desaparegudes com la Xipell, la Sergio Sánchez... També vaig fer una mostra a la Fundació Caixa Manresa de la Plana de l'Om. Fins i tot, també recordo una col·lectiva en un espai que hi havia al carrer del Balç...

El mercat de l'art és un refugi en temps de crisi?
En absolut, no és una època fàcil, tampoc per a l'art. Jo no em puc queixar, però intento moure'm. En moments millors tenia sortida cap a Itàlia, però ara està tot parat. Igual que a França. És mentida que el món de l'art no ha notat la crisi, qui diu això, diu mentida. I per al gran format, evidentment tampoc és un bon moment. Muntar-ne una exposició és car, sobretot pel transport que implica.

El preocupa entrar en els circuits artístics barcelonins?
Gens, prefereixo ser en d'altres llocs. Barcelona és com Manresa, però més gran. Hi ha els seus cercles, els seus vedats, funciona igual. A Barcelona, el mercat passa per un moment pèssim, les galeries estan tenint problemes, n'hi ha que tancaran. De fet, a Barcelona mai hi ha hagut un mercat artístic fort. El que ha de fer un artista és obrir portes, buscar nous públics... Un dels temes problemàtics, en l'actualitat, és que invertir en promoció és llençar els diners. Pots gastar-te els euros, però no està clar que tinguis el retorn necessari per no perdre-hi.

Té l'agenda ben coberta per als propers mesos?
Uf! No serà fàcil. Fa uns mesos vaig tenir una exposició a la galeria Artetrece de Madrid. Va estar molt bé, fins i tot en va fer ressò Televisió Espanyola. Però per als propers mesos només tinc una mostra, serà a l'octubre a l'Hotel Palacio del Carmen, a Santiago de Compostel·la. De manera imminent no hi ha cap altre proposta en perspectiva.