´La nostra música és per viure una experiència, com veure pel·lis de por´

PEPA MAÑÉ | MANRESA
Samuel Mateos (Berga, 1983) i Martí Barcons (Gironella, 1981) van formar el 2010 un projecte molt personal de música electrònica: No Parfum. Anteriorment, Mateos ja havia destacat com a discjòquei de música techno, amb el nom de Samuel M. Per la seva banda, Barcons té formació musical de solfeig i guitarra clàssica i moderna i ha cultivat la seva afició per la producció musical electrònica. Així mateix, ambdós formen part del col·lectiu gironellenc La Comunidäd, que es dedica a les sessions de club.

D'on sorgeix el projecte de No Parfum?
Samuel Mateos: Neix com un projecte efímer, es va crear per a una única ocasió, dins del Konvent.0. Però va seguir endavant degut a l'èxit que va tenir, èxit a nivell intern per les sensacions de tocar davant del públic. També ens va fer enganxar al projecte el fet que immediatament sorgissin d'altres actuacions.
Com defineixen la seva música electrònica experimental?
Martí Barcons: La nostra base és el techno, però amb influències de l'IDM (Intelligent Dance Music) i el soroll, perquè estem en contacte amb gent i festivals d'aquests estils. Així, investiguem i adaptem aquests estils a un projecte personal, que és sobretot del Samu. Fem una electrònica pròpia.
Quina influència té el Konvent de Cal Rosal en la trajectòria de No Parfum?
M. B: Assajar, tocar... i viure a dins del Konvent ha estat l'essència pura de la inspiració per a la creació de No Parfum, i això es contextualitza en la proposta artística de Konvent.0.
S. M: De fet, els integrants de La Comunidäd i el Konvent van tardar a conèixer-nos, però quan ho vam fer ens vam entendre perfectament. I en la creació de No Parfum hi ha un grapat de persones fonamentals: Pep Espelt, del Konvent; el manresà Eduard Finestres, promotor del festival Gargall, que ens va ensenyar i educar en el vessant del soroll; Martí Santamaria, el tercer membre de La Comunidäd; i el santpedorenc Badreix Tarragó, que ens ha promogut per tocar al festival l'Estrany de Banyoles o per incloure un tema nostre en un CD del projecte Touch Sensitive, amb bandes d'Escòcia i d'Espanya.
Interpretar sons de foscor extrema a molt alt volum és un projecte per a minories. Què representa l'oportunitat que els dóna el Premi Tendències de donar-se a conèixer a nous públics amb l'actuació i l'exposició a la sala de la Plana de l'Om?
M. B: Ja vaig dir en rebre el premi [en l'acte de lliurament dels premis Regió7 i TVM el passat 9 de maig] que és d'agrair que els que fem música i arts minoritàries tinguem la sort de rebre el premi del diari de la zona, que ens dóna l'oportunitat de tocar aquí i ens dóna difusió. La nostra màxima il·lusió és tocar en un espai on sonem perfectament, i avui serà així. El què ja tenim assumit és que entre el públic hi haurà gent a qui no li agradarà la nostra música, però la nostra intenció no és educar ningú. La nostra música s'ha de viure com una experiència, amb sensacions diferents, de tensió, de patiment, d'angoixa. Jo ho comparo amb veure una pel·lícula de por, en la qual la gent gaudeix havent-ho passat malament. Però això no tothom ho entén...
S. M: Crec que ha estat molt profitós haver dut a terme el projecte amb la Marina [Berdalet]. Primer vam tenir dubtes, tot i que ja havíem fet performances, amb els berguedans Tràfec Teatre, per exemple. Trobar el fil conductor de l'exposició ha comportat passar hores i hores de treball a casa... per llegir els quadres de la Marina, captar-ne les sensacions. Estem contents del resultat de la música que acompanya l'exposició. Som nosaltres, però és totalment diferent del què hem creat fins ara. És més pausat, ens hem hagut de contenir per adequar-nos a l'espai.
Berdalet s'inspira en la natura. D'on surt la seva inspiració?
Ens va explicar les seves tècniques, però ens hem inspirat en sensacions bàsiques: profunditat, espai, traç, horitzó.... Sons pròxims a l'orella, que no podem usar en un directe. Un directe té més ritme i més contundència.