it rodona la de dissabte a la sala Stroika. Primer amb The Missing Leech, que després de cinc anys voltant per divuit països va actuar per primera vegada a Manresa acompanyat d'una banda. I després amb Puput, un quintet de músics procedents de grups com Gossos, Plouen i Boogie Dreams, que oferia el seu primer concert... i "ho van petar".

La nit va començar quan Maurici Ribera es va enfilar en una de les barres de la sala per cantar sol i a cappellaI'm sorry, una cançó que només es pot trobar en el recopilatori que ha editat des del seu programa de Ràdio Sant Joan de Vilatorrada, Trilogy Rock, que fa disset temporades que està en antena. Després ja va agafar la guitarra i es va acompanyar d'Edu Mató, Adrià Mas i Josep González per interpretar cançons del seu últim CD, Trompetes a Holanda, aparegut aquest any.

"És curiós haver arribat tan lluny tocant tan malament i amb cançons tan dolentes", va dir Ribera carregat d'humilitat. El seu antifolk desacomplexat l'ha portat a ser un dels músics bagencs més internacionals i, fa pocs mesos, a telonejar a Barcelona el seu ídol, el cantautor de culte nord-americà Daniel Johnston. Hi ha qui diu de Ribera, que és justament en Johnston català, tot i que s'assembla molt més a un altre nord-americà, Jeffrey Lewis. Els tres formen un veritable triangle de les Bermudes.

Qui, si no, Ribera s'atreveix a cantar en un mateix concert sobre Nacho Cano, per l'enyor d'una àvia, i d'unicorns psicodèlics de colors dibuixats en papers quadriculats? Qui, si no, ell està pensant en fer una gira a Sud-àfrica i una altra a Japó? O pot presumir d'haver actuat dues vegades al selecte Primavera Sound i a Grenlàndia?

I d'un jove veterà a uns relatius debutants, Puput, que actuaven dins del projecte del Banc de Proves de la Casa de la Música. Encara no tenen Facebook, Bandcamp ni Twitter, però van ser ells els que van aconseguir omplir la sala. Són un quintet format per Jordi Sánchez, Marc Torregrossa, Lluís Coll, Juanjo Muñoz i, el veritable artífex, Jordi Portabella.

Van interpretar les úniques set peces que tenen assajades i que encara no tenen ni lletra. Esperen acabar-les aviat i gravar-les d'aquí a un parell de mesos. Fan un dream pop que recorda bandes com Deerhunter, Sigur Rós i Beach House. O sigui, atmosfera, pop eteri i la veu convertida en una textura més. No tenen cap altre concert previst, però n'hi va haver prou per constatar que hi ha alguna cosa consistent a darrere.