D

esprés d'una fira amb protagonisme destacat per la música jueva i flamenca, el teatre Kursaal va acollir ahir un projecte del país, però també del món. I és que la proposta conjunta de Brams i la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga, encara que es vegi com una cosa feta a casa, inclou, com la resta, tota l'essència mediterrània.

Per haver omplert l'auditori, pels preus populars de l'entrada (12 euros contra els 35 de l'actuació de Noa), per donar l'oportunitat als més de quaranta xavals de la Banda, pel seu caràcter tradicional, pel compromís de les cançons amb les nacions oprimides del món, l'espectacle d'ahir es mereix una ovació.

A més, de tots els concerts celebrats al Kursaal durant la fira, el de Brams ha estat amb el que el públic s'ho ha passat millor. O almenys això va semblar veient els espectadors participant com mai, cantant i acabant dempeus aplaudint. Aquest bon ambient assolit disculpa la sonoritat de l'acte, que gairebé mai va estar a l'alçada.

L'estil musical de Brams ha partit sempre del rock. Ahir, però, les seves cançons van ser llegides des d'una òptica ben diferent. La Banda de Berga, formada bàsicament per alumnes d'instruments de vent, va acompanyar el repertori del grup, i li van donar un to més tradicional. El projecte, estrenat el passat juny, era el primer cop que es presentava al Bages. I ho va fer amb èxit.

Brams va iniciar el concert interpretant amb la seva formació habitual cançons com Aquesta remor que se sent, Quan surt el sol, Un secret que t'havia de dir, etc. Esglaonadament, es van anar incorporant els músics de la Banda, amb peces mítiques del grup que lidera Francesc Ribera Titot com Nena de Nicaragua. Amb Autoodi, la Banda de Berga, dirigida per Jordi Sabata, es va completar i va dotar de més consistència i emoció els temes, presentats amb una veu en off.

Les cançons Salveu els pronoms febles i Vull per a demà van encendre el públic. Llavors, van aparèixer les estelades i els crits d'independència, que es van entrellaçar amb la cançó Sóc d'un país, on Brams canta: "sóc d'un país, sóc del món". El concert va acabar amb música patumaire.

Tant de bo ahir, entre els espectadors, hi hagués hagut algun dels més de mil programadors internacionals que aquests dies s'han passejat per la fira, prenent bona nota d'aquest espectacle. Així potser, tal com Manresa bonament ha fet amb una nova Mediterrània, donarien l'oportunitat a Catalunya de mostrar la seva cultura al món (viva "després de 300 anys" d'ocupació espanyola, va recordar Titot).

Qui no hi havia ahir al teatre era la plana política, que sí que seia a la fila 9 del Kursaal el dia de l'espectacle inaugural andalús i del concert de la proisraeliana Noa.