L

a vela de la plaça de Milcentenari de Manresa va fer feliços els que esperen la fira Mediterrània per poder ballar vals, xotis, polques, masurques i corrandes. Van tenir sis hores de folk en directe amb Bruel, 21 Boutons, El Pont d'Arcalís i La Carrau.

Era dissabte a la nit i l'espai va quedar dividit entre els que ballaven, els que s'ho miraven asseguts en cadires i els que feien guàrdia a la barra.

"Això és com la plaça d'un poblet del Pirineu", exclamava el sallentí Jordi Fàbregas, d'El Pont d'Arcalís, que aquesta vegada va ser acompanyat per l'acordió de Cati Plana en comptes d'Artur Blasco.

Estrenaven espectacle, Ball a l'hostal, un recull de les peces més ballables del seu repertori. Entre el públic hi havia Pep Lizandra, que s'encarregava de coordinar la ballaruga.

"Vinga-li, sarau!", cridava Fàbregas per animar el centenar de balladors, més noies que nois, que seguien el ritme de la música.

Els encarregats de tancar la vetllada van ser La Carrau, que van convidar a l'escenari diversos grups de cultura popular de Manresa, tal com fan en els concerts d'aquesta gira del quinzè aniversari.

Hi va haver tabalers, bastoners, l'esbart i la imatgeria del correfoc: drac, víbria i gàrgola. Era tant l'ambient que alguns ni es van adonar que l'escenari va quedar per uns minuts sense electricitat.

Lenacay a la sala Stroika

L'Off de la Mediterrània de dissabte oferia com a plat fort als barcelonins Lenacay. La proposta dels ex-Ojos de Brujo, però, va aixecar poca expectació i a la sala Stroika no eren més d'una trentena. Malgrat la minsa assistència, els músics de Lenacay van estar a un alt nivell i van actuar amb professionalitat.

La banda va interpretar les cançons del seu nou treball, Ryma, amb el flamenc com a eix vertebrador d'una fusió de diversos estils. La cantant Paula Domínguez va lluir la seva veu encisadora, sota les palmas i els jaleos del ball intermitent de Carolina Morgado. En tot moment, els membres de Lenacay animaven el públic a fer una passa endavant, per escalfar una mica l'ambient, mentre les guitarres de Francisco Guisado i Ramón Giménez meravellaven.

Cap a la recta final del concert, el nombre d'espectadors va augmentar, i Lenacay ho va aprofitar per fer algun bis, amb el percussionista brasiler Flavio Alan de Aouza com a director d'orquestra. Amb una rumba sobre la Rambla de Barcelona, alguna vella peça dels Ojos de Brujo, i una versió del Volando Voy, el grup, a les dues de la matinada, va plegar veles.

Altres propostes nocturnes, en aquest cas de petit format, com Baraná, a la sala El Sielu, i Yacine&The Oriental Groove, a El Vermell, van tenir molt més èxit de públic.