El gironí David Ibáñez (1973) afrontava ahir la cloenda de la seva primera Fira Mediterrània com a director artístic. Ho feia pendent del cel. No és el primer. Ibáñez té clar que les línies mestres d'aquesta quinzena edició continuaran l'any que ve: l'artista convidat, el cicle Nostrum a la Seu o les Nits Temàtiques a la Vela del Milcentenari. Però també que toca analitzar la política del preu de les entrades o la major visibilitat dels espectacles de carrer.

Primera fira. Com la qualifica?

Positivament. Estic content perquè hi havia la voluntat d'eixamplar el prisma, de tibar pels extrems, d'evolucionar en la construcció de discursos artístics que ens facin obrir camins, mercats, la ment... i si he aconseguit una mica això ja estic content. Penso que l'espectacle inaugural i el de cloenda marquen estètiques valentes que ens obliguen a la reflexió.

Sobretot generen controvèrsia. O agraden o es rebutgen.

I això és molt saludable, perquè en una fira on hi ha 200 espectacles i 101 companyies i hi ha d'haver-hi aliment per a tothom. Hem vist esbarts, bastoners, espectacles de fusió, la Noa... els professionals i el públic han de poder trobar el seu espectacle. Però, a part d'això, és fonamental construir un discurs que ens porti a algun lloc, encertat o no. Començar i acabar sacsejant penso que val la pena però no voldria que això es confon-gués amb el tòpic de la falsa modernitat perquè també hi ha la preocupació per les tradicions pures, com ha estat el cicle Nostrum.

Li ha pesat l'ombra de Tere Almar, anterior directora artística durant quatre anys?

No. Sabia que tindria algun focus posat, però no, no m'ha pesat. A més, amb la Tere hi tinc molt bona relació.

De què ha estat més pendent?

De l'evolució artística dels espectacles. I de com l'aposta d'obrir els extrems per continuar sabent que al mig hi cap tot es rebia. I si la gent l'assumia o no.

I s'ha assumit?

Tinc la percepció que s'ha entès, que ha funcionat.

S'ha perdut públic. Eren massa cares les entrades?

Ho hem d'analitzar. És evident que la situació actual de la cultura (IVA, crisi) no ho posa fàcil sobretot quan també impliques l'empresa privada i això fa que calgui augmentar els ingressos propis, perquè les subvencions, els patrocinis són precaris. La política de preus s'ha de valorar.

La percepció és que aquesta no ha estat un fira tan popular, exceptuant dissabte. S'han descartat espectacles que necessiten més infraestructura. És una qüestió de diners?

Tot influeix. Vam fer un esforç important per mantenir el volum de l'activitat que, malgrat tot, divendres va quedar massa amagat. També és cert que vam prendre la decisió que la música s'ubiqués en recintes per no haver de dependre de la meteorologia, i divendres això va ser una gran sort.

Una Mediterrània popular és essencial?

Sí, i tant. Per dos motius. Primer, per l'arrelament a la ciutat. I, segon, som una fira que ven espectacles de carrer, no ho oblidem.

S'ha d'entendre, però, que hi ha dues fires, la del carrer i la dels professionals?

No, hi ha la dimensió professional i la dimensió del públic. I quan planifiquem hem de tenir molt en compte aquesta dualitat per ser capaços d'arribar als dos col·lectius que, a més, tenen necessitats diferents. Una fira només per a professionals seria molt més avorrida i, segurament, ni la meitat d'interessant. Aquesta doble dimensió la trobo genial.

Tindrem artista convidat el 2013?

Sí.

I ja hi rumia?

Sí, fa dies, però no puc dir noms perquè aquest artista no està encara confirmat i si finalment la negociació no es pot tancar, n'haurem de buscar un altre.

Què canviaria de la fira?

Fins que no s'acabi [l'entrevista es va fer ahir al matí]... se'm fa difícil dir-ho. Tinc clar que el volum de la fira és fonamental; que ha de tenir una potència i que hem de racionalitzar l'estructura de l'oferta, perquè sigui entenedora; que hem de veure la implicació al carrer i com optimitza-la...

Les històries de la seva fira?

La primera, Xavier de Bétera, un dels descobriments d'aquesta fira. Ell és un jove de 21 anys, amb una veu imponent, que estudia Telecomunicacions i que dissabte va fer a la fira el seu primer concert de veritat. En dos mesos va preparar el repertori amb els músics de Pep Gimeno Botifarra. En acabar, un dels festivals de folk més importants de l'estat li va demanar que actués en el seu certamen. I els músics del Botifarra estaven entusiasmats, ens van felicitar i això em va emocionar. Quan algú et diu que té molt mèrit haver descobert un artista i que aquesta descoberta és un principi... és una alegria.

I la segona?

Lafaille Cobla. Van venir per promocionar-se a la llotja, van baixar de l'escenari i ja tenien un mànager a Catalunya. Aquestes històries donen sentit a la fira.